En la següent
entrada vull comentar una altra frase que m’ha agradat molt i que està citada a
l’article Un docente afecta emocionalment
al niño, de Boris Cyrulnik. És la següent:
“La literatura es poner la atención en el
otro, intentar hacer comprender el otro, y con las
matemáticas el otro no existe”.
No vos podem
imaginar la meva emoció en el moment que vaig llegir aquesta frase. Sempre
havia odiat les matemàtiques, i només esperava que algú digues alguna cosa en
contra per defensar el mateix. Potser el que he odiat és la manera en la que me
les han ensenyat i el gran esforça inútil i ineficaç que vaig fer per
aprovar-les i arribar al que he arribat fins ara.
Penso que a les
aules només cal ensenyar les matemàtiques necessàries per la vida diària. Encara
em plantejo perquè m’he tingut que memoritzar totes les fórmules de
matemàtiques si mai m’han servit de res. Bé, pareix que m’he estic sortint una
miqueta del tema.
Retornant al tema
en qüestió, i és que crec que ens falta molta més formació en la lingüística. A
vegades he pensat que potser podríem expressar les nostres emocions de forma
molt més fàcil si fóssim més competents lingüísticament. Personalment, peno que
em costa molt extraure les meves emocions, a vegades encara que ho vulgui fer,
em sento amb vocabulari escàs per fer-ho tant amb català, com castellà com amb
la meva llengua materna.
Així doncs, el
llenguatge et permet pensar en tu, en els altres, en els nostres sentiments i
emocions, com en els dels altres. En canvi a les matemàtiques només existeixen
números, fórmules, etc., que només et permeten relacionar les neurones del teu
cap.
Les matemàtiques
també em recorden els exàmens tipo test, que també sempre m’han anat malament.
També és un tipus d’examen que sempre he odiat. Es tracta d’un examen que
avalua si l’alumne ha memoritzat o ha entès els conceptes que nosaltres ens han
cridat l’atenció. Penso que com a mestre, el que m’ha d’interessar és si els
alumnes han assolit els coneixements que m’havia establert i de quina manera.
En un examen tipo test no es pot saber si un alumne ha assolit bé els
coneixements i simplement ha encertar per casualitat, per sort o simplement
perquè ha vist la opció del company del costat.
Per acabar vull
dir que a un examen de desenvolupament pot ser ideal però ha d’estar ben
plantejat. Ha de ser un examen que pugui visualitzar al mestre els coneixements
que els alumnes han adquirit bé i que per tant han estat ben explicats, i els
coneixements que pensa que ha de incidir més perquè els alumnes no els han
adquirit bé. Cal ser un examen que demostri que el mestra ha aconseguit els
seus objectius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario