En la següent
entrada voldria comentar una última frase d’Aristòtil que m’ha paregut molt
important i interessant sobre les emocions. És la següent:
Enfadar-se es fácil, pero hacerlo con la persona
oportuna, en el momento oportuno y en la forma e intensidad adecuada, es un
arte” (Aristòtil).
És clar, no es
dolent enfadar-se, però quin sentit té enfadar-se amb els nens si el nostre
problema és amb el banc? Quina culpa tenen els infants que nosaltres no haguem
supervisat la nostra compte bancària últimament i que ens hagin sorgit
problemes?
No és suficient
“enfadar-se amb la persona oportuna”, sinó també en el moment. Això em fa
pensar en les persones que s’enfaden amb tu per alguna cosa del passat, i tu
penses, “perquè no m’ho has dit en aquell moment”?. Sempre és bo deixar passar
una miqueta de temps però massa temps no pot ser molt bo, ja que si hi ha un
conflicte entre dues persones, la “no afectada” pot oblidar-se’n del problema
sense cap problema i l’altre persona quedar-se rancorosa fins a explotar. Cal
anar molt en compte.
Per últim dir que
“la manera i la intensitat” també són primordials. En un conflicte entre dos
persones, quan més cridi i falti el respecte l’una a l’altre, pitjor serà.
Estem acostumats a buscar culpables i criticar, també cal dir que és la manera
com hem après a enfadar-nos. Potser la manera seria de ser sincers, de
confessar a la persona que ens hem sentit malament pel que ens han fet.
Penso que ens els
conflictes i en les baralles verbals que solem tenir només ens dediquem a
criticar l’acte però poc ens centrem en el perquè ens hem sentit d’aquella
manera. Tot cal ser analitzat per poder extraure conclusions. Només d’aquesta
manera aconseguirem fer aquest art que ens anomena Aristòtil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario