En la següent entrada
vull comentar una de les frases que m’han cridat l’atenció de Palacios: “los padres no inventan su papel de padres
con cada nacimiento”.
Aquesta cita
apareix en el seu article de La família y
su papel en el desarrollo afectivo y social. La veritat que recomano llegir
aquest article.
El que m’ha
agradat d’aquesta frase és que uns pares per molts de fills que tinguin i per
molt preparat que pensin que tenen el seu paper de pares i l’estil que volen
dur a terme, es donaran compte que en tenir el fill tot canviarà. Encara que
paregui mentida, el temperament de cada infant condiciona l’estil familiar i la
relació amb els seus pares. Això ho he viscut jo mateixa. Som cinc germans,
tenim els mateixos pares, i tots som conscients que la relació i l’educació que
hem tingut dels nostres pares amb cadascú de nosaltres és molt diferent. Sempre
penso que els pares milloren el seu parer d’educador amb els anys, amb
l’experiència i, sobretot, quan més fills tenen.
El mateix passa
quan moltes famílies critiquen a altres per la manera en la que eduquen els
seus fills. Potser tenen raó i la família no ho està fent de manera adequada,
però també potser que l’únic que fa la família és adaptar-se al seu fill
ficant-li els límits necessaris.
Penso que si una
família funciona bé, on els pares mantenen una relació estable, i li transmeten
aquesta imatge als fills, una família on el fill es senti bé, estimat, i,
sobretot, molt important per als pares, els altres no tenen res a dir. Els
vincles forts són els que ajudaran a crear un bona família.
No hay comentarios:
Publicar un comentario