En els últims dies de classe vam veure un
documental. Es tracta de Ser y tenir.
A continuació adjunto el vídeo per qui l’interessi veure’l. Només està la primera part, les altres les podreu visualitzar a youtube.
En termes generals vull dir que en la
següent entrada comentaré una miqueta el que es pot reflectir del vídeo en relació
a l’actitud del mestres, el vincle que s’estableix entre els alumnes, la manera
en la que el mestre gestiona el temps i l’espai i, finalment, la manera en la
que treballa les emocions en el dia a dia.
El vídeo tracta d’una escola rural en
un poble de França. Es tracta d’un poble en el que les cases no estan gaire
pròximes les unes de les altres, ja que cada dia passa un petit autobús que duu
els nens cap a l’escola.
Començant per l’actitud del mestre he
de dir que a vegades mostra una figura d’autoritat i altres es mostra afectiu
amb els seus alumnes. Això ens transmet una imatge de mestre que compren els
seus alumnes, els guia en el seu aprenentatge però no deixa que els infants
s’obliden que la figura d’autoritat és ell. Un exemple clar, és quan el Yoyo li
permet que acabarà l’activitat abans d’acabar el pati i el mestre en veure que
no ha complert la seva promesa el deixa castigat. Ha fet bé en avisar-li que si
no l’acabava es quedaria sense pati.
Hi ha tres aspectes que m’han agradat
de la manera en la que treballa el mestre. En primer lloc, sempre fa que els
alumnes comentin a la resta de la classe la seva producció, cosa que millora
les seves habilitats comunicatives. En segon lloc, és el fet de donar-li sentit
a tot el que ensenya i sobretot el perquè d’anar a l’escola. Apareix una escena
que explica molt bé el que em refereixo i és quan li pregunta a en Yoyo la
utilitat de l’escola, com també els beneficis que li aporta. En últim lloc,
m’ha agradat que no només fan classe teòrica, sinó que han fet un taller de
cuina com també una excursió al voltant de l’escola. Una proposta de millora en
aquest sentit és que penso que el mestre aprofita molt poc la gran riquesa
educativa que té al seu voltant: pastura, naturalesa, plantes, etc. Crec que
hauria de fer moltes més activitats a l’exterior, però suposo que el temps
fred, la pluja i la neu complica aquest fet. En la següent fatografia podeu observar el que em refereixo que hauria d'aprofitar més.
Altra cosa que penso que manca és el
fet de poder tenir altres docents al teu entorn, compartir idees, projectes i
altres aspectes. En aquest cas, hi ha una escena que mostra com el mestre
prepara les seves activitats pel seu propi compte.
Respecte a la gestió del temps m’ha
cridat l’atenció que un nen preguntava: és matí o tarda? Això significa que
tenen una jordana escolar partida, cosa que no em pareix gaire bona pel fet que
sigui una escolar rural. Seria molt millor fer classe únicament pels matins i
per la tarda.
Pel que fa a la gestió de l’espai penso
que és ideal: petits grups segons les edats. Això permet, com podem observar en
el vídeo, que els nens desenvolupin una bona autonomia. Un exemple que ens
demostra això és que mentre el mestre ajuda els infants més grans els petits
s’ajuden entre ells, es fan les seves fotocopies o pengen les seves pròpies
produccions. El vídeo també transmet que el mestre dedica una mica més de temps
als majors que no els petits.
Nens de l'escola fent les seves pròpies fotocòpies
Per tot el que hem comentat
anteriorment cal dir que els vincles que es formen entre els infants són
estables, cosa que no evita que hagin conflictes com les baralles que han hagut
entre els més majors en el pati, o entre els petits per voler tancar la porta
del col·legi. Aquests vincles es formen sobretot en els casos comentats
anteriorment: quan s’ajuden els uns als altres. Encara que en altres casos
succeeix el contrari. Em refereixo a la relació entre Yoyo i un dels seus
companys. Un exemple és quan Yoyo pregunta als seus companys de taula (mentre
el mestre estava ajudant els majors) que si eren amics seus, tots han contestat
que sí excepte aquet últim comentat.
- Ets el meu amic?
- No
Un aspecte que voldria comentar, a part
del tema en qüestió, és la implicació de tota la família amb els seus fills. És
un pena que avui en dia tots optin per mestres particulars. En aquest cas veiem
com el pare, la mare, l’oncle, etc. Ajuden al nen, cosa que fa que els vincles
entre ells es facin cada vegada més forts i forts.
Cal dir que el mestre té en compte les
emocions, sobretot en les situacions més adequades. Així doncs, cada vegada que
hi ha un conflicte fa els alumnes parlen al respecte mentre que ell actua com a
mediador. Intenta doncs, que els alumnes extreguin tot el que pensen i, al
mateix temps, ser conscients del que senten els seus companys.
A més, quan es dona compte que algun
dels seus alumnes té problemes, parla amb ell de forma individual, deixant-lo
desfogar-se, plorar i, sobretot, sentir-se escoltat. Això també ho fa per
acomiadar-se dels majors que s’aniran a un altre centre, fent-los conscient que
les coses canviaran, que el que havia estat fins ara una aula de 15 nenes de
diferents edats, passarà a ser un gran centre amb centenars d’alumnes. Allí, no
tindran una atenció tan individualitzada no coneixeran bé a tots els alumnes.
Tot això ho comento pensant en la conversació d’acomiadament que tingué el
mestre amb la noia tímida, que gairebé no parla ni a la classe ni a casa seva.
Un cas vertaderament preocupant.
Per acabar, vull dir que em pareix bona
la combinació que fa d’autoritat i afectivitat. es troba en el punt mig ja que
no arriba a cap extrem dels dos. Potser el que mancaria, a banda de tots els
aspectes comentats anteriorment, és el fet d’exterioritzar les pròpies emocions
en gran grup, no només de forma individual. Penso que això els hi ajudaria
molts sobretot en el desenvolupament de la empatia, aspecte primordial per a la
vida en societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario