CLOENDA FINAL

Arribem a juny i ja s’han acabat les classes de socioemocional. En aquesta entrada faré una petita conclusió dient els aspectes generals de cada tema donat. Els temes que hem tractat, tal com s’han vist a les entrades anteriors, són tres: emocions, família i escola.

En primer lloc, respecte les emocions, voldria dir que he après que no tot són flors, que una persona que mai estigui trista no significa que sigui feliç. He après també que és normal extraure la ràbia a crits sense fer mal a ningú, sempre havia pensat que ho feia malament, però em dono compte que és la millor manera de fer-ho, és una pena que aquesta ràbia nostra sempre la tinguin que suportar les persones que més estimem. He après que en veure una persona trista, que s’enfada ràpid o que evita les relacions, és la persona que més necessita acompanyament i que algú l’escolti. Hem refereixo a evitar fer el que tots fem: en veure una persona complicada, que no es vol relacionar amb ningú o no ens agrada la seva manera d’actuar ens allunyem. Potser el que necessita és que algú l’entengui. Tot això ho hem de tenir en compte amb els infants, tots els que ens criden l’atenció és perquè els hi manca, no ho fan per molestar.

En segon lloc, en referència a la família, m’ha quedat més clar que l’aigua que és la principal en tots els aspectes de la vida. Sempre ho havia pensat, però moltes vegades em platejava si estava equivocada. Però veig que per molt que busquis en tot el món ningú s’interessarà per tu com ho fan les famílies, siguis com siguis, facis el que facis, t’acaben acceptant i perdonant. He après que el secret no està en un estil familiar en concret, com per exemple el democràtic que està tant de moda, sinó un model ideal que s’adapti a les necessitats dels diferents membres de la família i, sobretot, del temperament d’aquests.

El camí és fa cada vegada més curt i, al mateis temps llarg

http://www.flickr.com/photos/10883432@N05/3839752938/sizes/z/in/photolist-6RiJLS-6STFMm-6TiZA9-6XsqBo-71eMZX-72YuVE-7eUyQi-7fqenq-7hT7cV-7mEo4E-7vJ8e7-7wVyE6-8XUSDe-8FTLMd-axeCa5-bwtwdE-bGcQaT-7LKdey-bLNepK-bxTwGj-bxTxDW-bv8z1Y-bJ3kSz-bJ3m5e-bJ3n6i-bxTvHL-bv8yvQ-bLNdje-bJ3kcz-bJ3nf4-apTZws-7DLoTK-edkDwV-93n8wc-7Ke4YT-emwUWj-9k4S19-9cPypc-7S2G6R-9pHJ9F-9HS3os-8CuchZ-7S4d8R-bxBno7-8PuzeJ-7xwUcD-a8PFrG-8PzfvB-8Q1qYf-akb2vX-7HWVJE/

En tercer lloc, pel que fa a l’escola, voldria dir que, tal com se està intentant fent actualment, cal eliminar la barrera que ha hagut entre l’escola i la família. Per que els infants han d’oblidar-se de tot el que els hi passa a casa quan arriben a l’escola. Què passa? A cas quan entren per la porta han de esborrar amb una “goma màgica” el seu cervell juntament amb els seus pensaments i emocions? Hem de fer de l’escola un lloc on els infants aprenguin a conviure, per tant a saber que les persones tenim emocions, que les hem de respectar i sobretot extreure. Han d’aprendre a escoltar-se els uns als altres, a sentir-nos acompanyats.

            En conclusió, educar als infants és construir la societat del futur. Això es podrà aconseguir amb una bona coordinació entre la família i l’escola, sempre en benefici del nen. Un nen que vegi que la seva família i l’escola actuen pel seu bé, que el respecten, que l’escolten, que l’acompanyen, etc., farà el mateix amb els altres, sobretot de gran. Sempre penso en els típics pares que es queixen del seu fill dient que no sap dependre d’ell mateix, que vol que ells li facin tot. No han pensat que han estat ells els que l’han educat d’aquella manera? Potser el nen li faltava més autonomia. Un altre exemple és d’un nen tímid que mai parla i que els seus pares sempre es queixen d’ell. S’han parat a preguntar-li que li passa, com duu les coses a l’escola? Potser el que necessita és que algú es segui al seu costat i que l’inciti a parlar. Extraure les emocions és necessari i saludable tant psíquicament com físicament.