Amb aquesta
entrada començo amb el tercer i últim bloc d’aquesta assignatura: l’escola. La
veritat que em pareix molt complicat satisfer les necessitats emocionals de
tots els infants d’una escola. Però això no significa que ho intentem i fem tot
el que estigui en les nostres mans. A continuació exposaré la filosofia, els
objectius i els models i motivacions que considero que són més adients per a
que una escola pugui atendre les necessitats respecte les emocions dels
infants.
En primer lloc
mostro el quadre que el mestre ens va exposar un dia en la classe, on compara
les característiques entre les guarderies,
les escoles infantils i les cases dels nens:
HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
|
|||
GUARDERIA/ASILO
|
ESCOLA INFANTIL
|
CASA DEL NEN/A
|
|
ORIGEN
|
Necessitats econòmiques:
-De la industria
-De les famílies
(treball de la dona)
|
Descobriment del valor educatiu
(Psicopedagogia)
|
Centrada en les necessitats de l’infant
|
OBJECTIUS
|
Guardar
Tenir cura
Entretenir
|
Compensar
Optimitzar
Preparar
|
Protecció
Salut
Seguretat emocional
Jugar/gaudir
Explorar/conèixer
|
MODELS I MOTIVACIONS
|
Aparcament
Manca de temps
Sentiment de culpa
|
Model adult de rendiment
Preocupació pel futur
|
Model infantil de benestar
Centrada en el present
|
FONT: CAMPUS EXTENS DE LA UIB
DIGITAL, MONGE GANUZAS JOSE IGNACIO (2013)
A continuació penjo el mateix quadre però complert per nosaltres mateixes, és a dir, entre tota la classe:
HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
|
|||
GUARDERIA/ASILO
|
ESCOLA INFANTIL
|
CASA DEL NEN/A
|
|
ORIGEN
|
-Basada en la societat.
-Centrada en la construcció de coneixement.
-Prepara per a la vida.
|
-Centrada en el ne i en les seves necessitats.
|
|
OBJECTIUS
|
-Desenvolupament integral.
-Prepara per a la vida.
-Desenvolupar capacitats cognitives i emocionals
|
-Centrada en el nen. És autònoma i segura.
|
|
MODELS I MOTIVACIONS
|
-Constructivista.
-Aprenentatge
|
-Escolta emocional.
|
|
En primer lloc,
comentaré la filosofia. Penso que els professionals docents i el centre en
general han de partir amb una idea clara: no
esperar el mateix de tots, ni el mateix del mateix alumne.
Amb aquesta frase
em refereixo a dues idees bàsiques. Per una banda, com tots sabem, els nens són
completament diferents, tenen diferents qualitats, capacitats, habilitats, etc.
Per això mateix hem de valorar tot el que fan, amb reforços verbals positius. I
per l’altra banda, no podem esperar el mateix d’un mateix nen. És a dir, si un
nen no ha entès bé el concepte que treballem a classe, no significa que li
costa adquirir i entendre conceptes. Possiblement aquell dia no es trobava
gaire bé perquè els seus pares s’han barallat, perquè no ha dormit bé, o
simplement perquè la temàtica que tractem a classe no el motiva ni l’interessi.
Amb altres paraules i de forma simple es tracta de NO ETIQUETAR. Dels nenes
t’has d’esperar tot, ja que mai et deixaran de sorprendre.
Mai trobarem dues pedres idèntiques, el mateix passa amb les persones.
Un altre aspecte
que hem de tenir en compte és el tipus de societat que volem. Cal tenir present
que el grup d’infants que tenim al davant seran la societat del futur. Algun
serà metge, un altre mestre, un electricista i simplement un polític. La clau
està en educar els nens de la manera que ens agradaria que sigui la societat:
justícia, empatia, solidaritat, etc.
En segon lloc,
comentaré els objectius. Per a mi l’objectiu principal és fer que el nen es
valgui per si mateix, és a dir, que sigui autònom en totes les esferes de la
seva vida. Poder afrontar qualsevol problema o situació que ens vagui sorgint
en el nostre dia a dia. Els infants han de saber que els seus pares i els
mestres o els amics i els companys no estaran sempre que els necessitin. I, a
vegades, encara que estiguin no els podran ajudar.
Un altre objectiu
que em pareix important és el que ha mencionat el mestre citat anteriorment: compensar.
Em pareix imprescindible aquest objectiu però el veig molt complicat per no dir
impossible. És veritat que l’escola ofereix molts d’aspectes que no troben en
la teva llar, però en relació a les emocions ho veig molt complicat. Penso que
les emocions són tan personals que compliquen el fet que els altres t’ajudin a
superar-les. Per això és tan important dur a terme una escolta activa del que
els hi passa als nostres alumnes. El que s’ha de quedar clar és que els seus
problemes no els hi podem solucionar, simplement els podem acompanyar i guiar per poder afrontar-los.
En últim lloc,
referent als models i motivacions, és el que he comentat anteriorment: escolta
activa. Em pareix molt important aquest terme ja que ajudarà als infants ha
sentir-se escoltats, acompanyats, i sobretot, el fet que algú s’ha interessat
per la seva situació. Això ajudarà que els nens facin el mateix amb altres
persones del seu voltant en el seu futur. Respecte a les motivacions penso que
en les situacions en les que un alumne tingui problemes personals, si és
possible, implicar a tota la classe. Un exemple seria asseure’ns tots en
l’assemblea i comentar tot el que li passa al company, demanar a l’infant com
es sent, les opinions dels company, preguntar als companys com pensen que es
sentirien si estiguessin en la mateixa situació i, entre tots, intentar buscar
la manera més eficaç per poder afrontar la situació.
La diversitat de les emocions es pot relacionar amb la infinitat de games de colors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario