domingo, 23 de junio de 2013

COM PODRIA FUNCIONAR BÉ UNA ESCOLA? - ESCOLA 1

Amb aquesta entrada començo amb el tercer i últim bloc d’aquesta assignatura: l’escola. La veritat que em pareix molt complicat satisfer les necessitats emocionals de tots els infants d’una escola. Però això no significa que ho intentem i fem tot el que estigui en les nostres mans. A continuació exposaré la filosofia, els objectius i els models i motivacions que considero que són més adients per a que una escola pugui atendre les necessitats respecte les emocions dels infants.

En primer lloc mostro el quadre que el mestre ens va exposar un dia en la classe, on compara les característiques entre les guarderies, les escoles infantils i les cases dels nens:

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL


GUARDERIA/ASILO
ESCOLA INFANTIL
CASA DEL NEN/A
ORIGEN
Necessitats econòmiques:
-De la industria
-De les famílies
(treball de la dona)
Descobriment del valor educatiu
(Psicopedagogia)
Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS
Guardar
Tenir cura
Entretenir
Compensar
Optimitzar
Preparar
Protecció
Salut
Seguretat emocional
Jugar/gaudir
Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS
Aparcament
Manca de temps
Sentiment de culpa
Model adult de rendiment
Preocupació pel futur
Model infantil de benestar
Centrada en el present
FONT: CAMPUS EXTENS DE LA UIB DIGITAL, MONGE GANUZAS JOSE IGNACIO (2013)

A continuació penjo el mateix quadre però complert per nosaltres mateixes, és a dir, entre tota la classe:

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL

GUARDERIA/ASILO
ESCOLA INFANTIL
CASA DEL NEN/A
ORIGEN

-Basada en la societat.
-Centrada en la construcció de coneixement.
-Prepara per a la vida.
-Centrada en el ne i en les seves necessitats.
OBJECTIUS

-Desenvolupament integral.
-Prepara per a la vida.
-Desenvolupar capacitats cognitives i emocionals
-Centrada en el nen. És autònoma i segura.
MODELS I MOTIVACIONS

-Constructivista.
-Aprenentatge
-Escolta emocional.


En primer lloc, comentaré la filosofia. Penso que els professionals docents i el centre en general han de partir amb una idea clara: no esperar el mateix de tots, ni el mateix del mateix alumne.

Amb aquesta frase em refereixo a dues idees bàsiques. Per una banda, com tots sabem, els nens són completament diferents, tenen diferents qualitats, capacitats, habilitats, etc. Per això mateix hem de valorar tot el que fan, amb reforços verbals positius. I per l’altra banda, no podem esperar el mateix d’un mateix nen. És a dir, si un nen no ha entès bé el concepte que treballem a classe, no significa que li costa adquirir i entendre conceptes. Possiblement aquell dia no es trobava gaire bé perquè els seus pares s’han barallat, perquè no ha dormit bé, o simplement perquè la temàtica que tractem a classe no el motiva ni l’interessi. Amb altres paraules i de forma simple es tracta de NO ETIQUETAR. Dels nenes t’has d’esperar tot, ja que mai et deixaran de sorprendre.

Mai trobarem dues pedres idèntiques, el mateix passa amb les persones.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és el tipus de societat que volem. Cal tenir present que el grup d’infants que tenim al davant seran la societat del futur. Algun serà metge, un altre mestre, un electricista i simplement un polític. La clau està en educar els nens de la manera que ens agradaria que sigui la societat: justícia, empatia, solidaritat, etc.

En segon lloc, comentaré els objectius. Per a mi l’objectiu principal és fer que el nen es valgui per si mateix, és a dir, que sigui autònom en totes les esferes de la seva vida. Poder afrontar qualsevol problema o situació que ens vagui sorgint en el nostre dia a dia. Els infants han de saber que els seus pares i els mestres o els amics i els companys no estaran sempre que els necessitin. I, a vegades, encara que estiguin no els podran ajudar.

Un altre objectiu que em pareix important és el que ha mencionat el mestre citat anteriorment: compensar. Em pareix imprescindible aquest objectiu però el veig molt complicat per no dir impossible. És veritat que l’escola ofereix molts d’aspectes que no troben en la teva llar, però en relació a les emocions ho veig molt complicat. Penso que les emocions són tan personals que compliquen el fet que els altres t’ajudin a superar-les. Per això és tan important dur a terme una escolta activa del que els hi passa als nostres alumnes. El que s’ha de quedar clar és que els seus problemes no els hi podem solucionar, simplement els podem acompanyar i guiar per poder afrontar-los.

En últim lloc, referent als models i motivacions, és el que he comentat anteriorment: escolta activa. Em pareix molt important aquest terme ja que ajudarà als infants ha sentir-se escoltats, acompanyats, i sobretot, el fet que algú s’ha interessat per la seva situació. Això ajudarà que els nens facin el mateix amb altres persones del seu voltant en el seu futur. Respecte a les motivacions penso que en les situacions en les que un alumne tingui problemes personals, si és possible, implicar a tota la classe. Un exemple seria asseure’ns tots en l’assemblea i comentar tot el que li passa al company, demanar a l’infant com es sent, les opinions dels company, preguntar als companys com pensen que es sentirien si estiguessin en la mateixa situació i, entre tots, intentar buscar la manera més eficaç per poder afrontar la situació. 

En conclusió, i per acabar amb aquesta entrada penso que, tal com he comentat anteriorment, que les emocions són un aspecte molt complicat i la ciència d’aquest àmbit li falta molt per descobrir. Nosaltres el que hem de fer és acompanyar els nostres alumnes, crear d’ells nens autònoms en la seva vida, empàtics i solidaris. I és aquest el model que el centre escolar en general ha de transmetre als infants.  

La diversitat de les emocions es pot relacionar amb la infinitat de games de colors.

No hay comentarios:

Publicar un comentario