EL TEMPS S'ESGOTA. ENS FIQUEM LES PILES

Després de conscienciar-nos que ens faltava crear la lletra d’una nova cançó ens vam ficar les piles. Per no perdre molt de temps vam agafar la segona base que tingué més votacions en els dies anteriors que elegíem la de ABBA. La cançó adjudicada, doncs, va ser la de Ojalá que llueva cafè. A continuació deixo la base que vam triar, ja que havia moltes versions:

Mentre fèiem la lletra vam pensar que la proposta dels mestres de crear una nova cançó per el final i canviar també el final de l’obra va ser el millor que van fer, ja que ens ha ajudat a millorar-la i perfeccionar-la. La veritat que la lletra no ens ha costat gaire, l'únic aspecte que vam tenir en compte és el d'acabar la cançó abans que s'escolti el coro a la base al minut 1:34. La lletra és la següent:

Ja ho hem solucionat i ens hem d’anar

i encara que marxem, us tindrem al cap

no oblidarem l’ajuda que ens heu donat.

serem amics per sempre

Tu i jo per sempre

tu i jo, amics

podeu treballar en equip

així, fareu amics

Ja ho hem solucionat i us heu d’anar

i encara que marxeu, us tindrem al cap

i recordarem, el que hem passat.

serem amics per sempre

Tu i jo per sempre x2

....

Respecte la història el que no els hi quadrava els mestres era el moment que els monstres “dolents” robaven el sol i que de repent el gos, les nenes i la resta de monstres els trobaven. Allí va ser quan vam decidir que hauríem de crear una escena més en la que apareguin únicament els monstres “dolents” amb el sol.

Però a on anirem tots els altres? L’escenari és molt petit i no hi cap espai en el que puguem anar i amagar-nos ‘en  totes. Així que vam decidir que el gos ens guiaria cap a l’exterior de l’escenari mentre es desenvolupi aquesta escena. Sense pensar-nos ‘ho gaire vam quedar que mentre estiguem fora els monstres “dolents” voldran jugar amb el Sol i es quedaran cecs. A continuació, després de la escena que ja teníem creada basada en com trobem el Sol, els monstres “adults o bons” faran un encanteri per curar-los la ceguesa i, així, entre tots tornarem el Sol al seu lloc amb la cançó de Ja tenim el Sol amb la base de ABBA, ho celebrarem i amb la base de Ojalá que llueva cafè  i acabarà la història.

Per altra banda, també seguíem amb la creació del material. Així que vam dissenyar un arbre, flors i herbes. Els hi vam ficar paper de periòdic amb cola i aigua per que sigui més dur. Els dies següents vam fer la copa de l’arbre i el tronc, que per pintar-lo vam haver de crear el marró ja que només teníem els colors primaris. Aquí adjunto algunes fotografies:

     

Respecte el vestuari teníem clar que el de les nenes era molt fàcil. El del gos estaria cobert amb tela blanca i amb algunes parts del cos amb volum cosint-hi tires arrufades. Un dels monstres dolents el teníem més o menys clar, ja l’havia comentat en entrades anteriors. L’altre el volíem gord i per això vam pensar en un arc envoltat de varies teles. Però en veure que la tela no cobria tot l’arc i vam decidir que seria millor pensar en una altra alternativa. Respecte a un dels monstres adults, el de Sol, va ser simplement una esponja, dels qual s’extreien els ulls, es pintava la boca i altres formes. 

Deixant a banda el vestuari i l’escenografia, vam centrar-nos en els assajos que els dúiem molt fluixos. Entre mi i na Antònia vam haver d’ensellar molt les palmes de les mans amb les que començàvem. M’ha agradat molt la seva actitud ja que, en veure que li costava li vaig proposar de fer-ho d’alguna altra manera més simple i fàcil, ella es va negar i em va dir que volia aprendre. Per això vam assajar-ho molt més però, almenys, va quedar molt bé. a continuació podeu veure dos vídeos en el que assajem aquest moment.

                                    

Teníem l’aula d’actes en la que assajàvem almenys una vegada a la setmana. A vegades, afortunadament dos. La veritat que cada vegada ho fèiem millor. Però tenim un problema, i és que les coreografies eren molt pobres i poc elaborades. 

Així doncs, estàvem davant dos problemes. Per una banda, faltaven gairebé totes les coreografies, i per altra banda, havíem d’aconseguir plafons ja que els dos que pensàvem que podríem usar, un de la UIB i l’altre de l’IES Santa Maria, no els tindríem. Una vegada més, el temps ens estressa, era qüestió de pocs dies i encara ens faltava molta feina.

CONTINUARÀ...