Emoció,
una paraula que ens roda per al cap a mi i a les meves companyes. Però la
primera pregunta que ens hem de plantejar tots i totes és: què és exactament la
emoció. Cal tenir en compte que cadascú de nosaltres la pot interpretar de
manera diferent. Per tots pot significar una cosa diferent. Per uns seran
emocions unes determinades coses i per altres ho seran altres coses.
Entre
la informació que vam buscar totes per internet i l’ajuda del mestre vam
arribar a definir el concepte d’emoció de la següent manera:
Resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim de manera
involuntària o inconscient, intenta i de poca durada. Crea una sensació
agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i
expressions físiques en funció a una interpretació subjectiva de l’individu
influenciat pel seu context cultural o immediat.
La
veritat que em pareix una definició molt completa. L’únic aspecte amb el qual
no estava d’acord era el fet de si emoció era la manera en la que donam
resposta a un determinat estímul, o l’alteració del nostre estat d’ànim que ens
provoca l’emoció. Al principi ho tenia molt clar: és l’alteració del nostre
estat d’ànim. Però a mesura que avançava la classe dubtava més i més. I ara
segueix dubtant. Però em pareix que ha arribat l’hora de decidir-ho.
Per
una banda, penso que les emocions són alteracions del nostre cos en general.
Aquestes alteracions que senten els nens quan ploren perquè han caigut o quan
riuen quan veuen una pilota, són les emocions. És a dir tinc una manera de pensar
que equival la emoció a la alteració.
EMOCIÓ=ALTERACIÓ DEL COS
|
Però
per altra banda, i sobretot després d’escoltar el debat a classe respecte això,
penso que l’emoció no és directament l’alteració, sinó que es tracta d’una
manera de respondre davant un estímul que provoca que ens alterem. Per exemple,
quan veiem una serpent, la emoció és l’espant i la fugida, però amb mil·lèsimes
de segons abans s’ha produït en el nostre cos aquestes alteracions provocades
per la por.
El
següent cercle representa per a mi la gran quantitat i graus d’emocions que
tenim:
Centrant-nos una mica en les emocions en si, m’agradaria comentar unes frases d’algunes de les
emocions més destacades, que m’han agradat del capítol de Alquímia de les Emocions, de na Silvia Palou.
Començant
per l’amor, destaco la següent:
-
Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo (pàg.
114)
Quan
vaig llegir aquesta frase moltes coses em van venir pel cap. És tan certa! Per
què algunes persones tenen l’autoestima tan alta i altres, pel contrari tan
baixa? Tot està relacionat amb l’amor, per tot el que ens brinda les persones
del nostre voltant, tant les que coneixem com les que no.
Així
doncs, una persona que se sent estimada únicament i exclusivament per la seva
família té un alt risc de tenir l’autoestima molt baixa. No és suficient que t’estimen
només amb els qui has viscut o amb els qui més et coneixes. La gran immensa
majoria necessitem ser reconeguts i acceptats per la societat. Si aquesta
persona rep comentaris i mirades estranyes o negatives tindrà molt difícil el
fet de pujar la seva autoestima. No s’estimarà. I es preguntarà: per què no m’estimen?
Per
el contrari, si una altra persona es veu estima per tots els que els hi
envolta: la seva família, els seus amics, la societat en general, etc. Si aquesta
persona rep bons comentaris, bones mirades, etc. Per la societat en general,
tindrà l’autoestima elevada. Pensarà M’estimen. M’estimo perquè m’estimen!
La
següent emoció que voldria comentar és la por. A continuació cito les dues
frases més significatives per a mi:
-
El miedo permite crear límites. Ayuda a crecer
(pàg. 117).
En
l’entrada anterior vaig comentar que per a mi la por no era necessària per a
sobreviure, però aquesta frase resumeix tot el que em van explicar els meus
companys. Un nen que sent por, que veu el foc i per curiositat apropa la mà i
se sent la calor, allunyarà la mà i es crearà els seus propis límits. La pròxima
vegada sap que no ho haurà de fer-ho, ja ha vist les conseqüències negatives que
li ha provocat. Pel contrari, un nen que no és capaç de sentir la por, mai podrà
establir-se aquests límits. Aproparà la mà i es cremarà. I encara que es cremi
ho tornarà a fer per que en ell no existeix l’emoció de la por. (És un exemple
una mica fictici, ja que tots sentim por, però l’he explicat per deixar clar
com seriem si no sentíssim aquesta emoció).
L’altra
frase que m’ha cridat l’atenció és la següent:
-
Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se
viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo (pàg. 117).
Aquest
aspecte em transmet molta ràbia respecte a la societat en la que vivim. D’on
haurà sorgit aquesta teoria? Qui haurà dit que, por equival a covardia? Tinc tanta
curiositat per saber-ho. Per què pensem així? Tots som persones. Tots tenim
por. En diferents graus però seguim tenint por.
Mai
m’oblidaré d’un company nostre de classe que per evitar que el seu germà veies
que ell "no tenia por", va fer una acció (prefereix no especificar per els mals
records que em dona) i va provocar la seva mort. Si ell no tingués aquesta idea
de que “els valents no tenen por”, no hagués passat això.
Hem
d’aprofitar nosaltres com a futures mestres en transmetre als infants que la
por és una emoció necessària, de la mateixa manera que ho són l’amor o l’alegria.
Els hem de deixa clar que sentir por, els ajudarà a créixer, a conèixer-se més,
i sobretot, a reconèixer la pròpia debilitat segons quines situacions. Com per
exemple quan necessitem que algú ens ajudi perquè veiem que per el nostre propi
compte no hem aconseguit allò que volíem.
Respecte
la ràbia només comentaré la següent frase:
-
Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie (pàg. 119)
Aquesta
emoció també sol tenir connotacions negatives. L’error que cometem no és expressar
la nostra ràbia per la traïció d’algú o per haver suspès un examen, sinó la
manera en la que ho expressem. No podem insultar a una persona o tirar-li una
cosa al cap per haver-nos mentit. És normal expressar la nostra ràbia i
frustració però ens hem de intentar controlar, cosa que segons la situació no és
gens fàcil.
Pel
que fa a la tristesa, la frase més significativa per a mi ha estat la següent:
-
Las experiencias dolorosas muestran nuestra vulnerabilidad como persones,
nos sentimos humildes ante los demás, los sentimientos nos acercan a los otros (pàg. 124).
Exactament!
La vulnerabilitat i la humiltat són essencials per a mi, ja que quan penso en aquesta
societat l’únic que veig persones “fortes”, i que se senten invulnerables. Però
això no pot ser. De la mateixa manera que la por, la tristesa fa que ens
apropem als altres, reconèixer que necessitem les altres persones per viure,
que necessitem afecte. Tots quan estam trists necessitem una espatlla per
plorar o simplement estar tranquils. El suport que ens transmeten els demés ens
ajuda a superar poc a poc la situació i, al mateix temps, ens apropem a tots
aquells que ens han recolzat.
Per
acabar, voldria comentar la frase que m’han agradat de la alegria:
-
Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y tolerancia a uno
mismo.
Equivocar-se,
que la resta i els del voltant se’n riguin de tu, que et faci a tu gràcia i
riguis també acceptant que t’has equivocat, és una de les característiques més
bàsiques de la meva persona. Sempre penso en quan una amiga va venir del Marroc
a viure aquí. Ella es tot el contrari a mi, no li agrada equivocar-se i molt
menys que les altres persones vegin el seu error i se’n riguin d’ella. Penso en
ella perquè dic: seria jo igual si la meva educació hagués estat al Marroc i no
aquí? Però després penso que tot depèn de la persona i en la determinada
societat i condicions en les que has viscut, ja que totes les altres amigues que
s’han educat allí no són com ella. Segurament la seva família de petita li ha
destacat molt més els seus errors que no les seves virtuts i capacitats.
Per
tant riure’s d’un mateix per a mi és bàsic. Els errors ajuden a les persones a
entendre que no són perfectes i que sempre s'equivocaran i aprendran.
En
conclusió, les emocions són necessàries. Les hem d’expressar però hem d’anar alerta a no
ferir els sentiments dels altres. Cal transmetre amor amb calidesa, por i
tristesa amb vulnerabilitat, ràbia amb tolerància, i alegria amb un gran
somriure. Hem de ser molt empàtics en aquest sentit. No tots tindrem les
mateixes emocions en les mateixes situacions, i encara que tinguéssim les
mateixes emocions les transmetríem de forma diferent. De la mateixa manera que
som diferents de forma física ho som de forma psíquica, incloent les emocions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario