ESCALFEM ELS MOTORS...! EN MARXA!

Després que la decepció que us vaig comentar l’altre dia ens deixés estancades vam decidir buscar en contes, faules i llegendes que teníem per casa, sense saber que durant la classe de la Carmen s’acabaria aquesta situació.

Tot va començar amb el llibre de na Anabel. Un llibre que va elaborar ella mateixa. En veure’l em va sorprendre i agradar. Per la tarda, na Sol va mirar la portada: monstres dibuixats. El llibre es titulava “Els monstres també tenen por”. Quin títol més original!, vaig pensar.  

Així doncs, a na Sol se li va il·luminar el cap: “la nostra història pot basar-se en els monstres!”, va exclamar. Amb pocs arguments ens va convèncer a totes! Potser acceptàrem perquè ja no teníem cap esperança per trobar una altra història millor. Però vam acceptar. La nostra història es basarà en els monstres!

Enseguida vam començar amb la història. Vam pensar en primer lloc en dos mons: el dels monstres i el món real. Vam pensar en com diferenciar els dos mons. El que estava clar era que el món dels monstres el faríem amb la llum fosca i el món real amb la llum natural. Així doncs, en principi vam pensar en dividir l’escenari en dos: la part dreta seria del món real i l’altra part del món dels monstres. Però desprès vam pensar que l’escenari era massa petit per dividir-lo d’aquella manera. Així que la idea que se’ns va ocórrer va ser representar en un panell o plafó (encara no sabem que usarem exactament) els dos mons. És a dir, cada costat correspondrà a un món. Així en el moment de voler canviar de món només havíem de donar la volta als plafons o el que usem. Després d’haver deixat clar la temàtica de la història vam acabar la classe.

Durant la següent setmana vam intentar elaborar una mica més la nostra història. Per segona vegada sentíem una gran esperança i emoció en aquesta història. Després de la primera acceptació que li va fer el mestre a na Felisa en horari fora de treball, estàvem gairebé segures de que quan la llegeixi i la entengui amb més profunditat ens la acceptaria sense pensar-ho dues vegades, així que vam seguir endavant.

Com que la idea de fer desaparèixer el sol ens va encantar vam estar totes d’acord en mantindré aquest aspecte com a conflicte de la historia: els monstres robaran el sol i se’l enduran al seu món. Així doncs, vam decidir que es tractaria de dos nenes i un gos que aniran a buscar aquest sol en el món dels monstres, ja que aquests últims trencaran la porta que separa els dos mons en el moment que se’n duen el sol. La veritat que no volíem que ningú dels personatges sigui “dolent”, així que els dos monstres que se’n duran el sol ho faran per error i sense ninguna mala intenció: s’introduiran al món dels humans, l’exploraran i per equivocació (encara no hem pensat si amb un pal o la mà del montres), provocaran la caiguda del sol. Per por, l’amagaran i se’l en duran al seu món. Quan els nens es donin compte que el sol ha desaparegut l’aniran a buscar amb l’ajuda del gos. En arribar al món dels monstres, els nens seran ajudats, per aquests i per el gos, per poder recuperar el sol, i al final, tots el tornaran a ficar al seu lloc.

Respecte el vestuari, en primer lloc, hem començat amb l’aspecte de les dues nenes i dos dels monstres que es trobaran les nenes en el moment d’introduir-se al món . Una de les nenes serà exploradora i un mica poruga, l’altra serà més impulsiva. Tindran un caire de Flower Power, amb roba que destaca per les flors. Encara no hem pensat en tots els detalls. Però el que tenim clar és que volem usar material reciclat.

Respecte els monstres vam decidir fer de forma individual esbossos, per després observar les diferents concepcions que teníem de monstres. Els resultats foren els següents:

En base a això vam dissenyar dos dels monstres “bons” (en total són tres): un allargat amb moltes mans i l’altre amb coses penjant del seu cap (ulls, boques, etc), amb caps de serp per les extremitats dels peus i un ull al centre del cos. Són els següents:

Al dia següent na Sol va dur la llum fosca per fer proves de les teles i la roba que havien dut algunes membres del grup. En veure els efectes que feia en la roba ens vam impressionar, sobretot les que mai havíem vist el funcionament d’aquest tipus de llum. A continuació us mostro algunes fotos dels efectes que va provocar aquesta llum:

El més m’ha cridat l’atenció d’aquest tipus de llum és que és molt imprevista. És a dir, havia alguns tipus de teles que pensàvem que brillarien i no ho han fet, mentre que altres aspectes han brillat sense la necessitat d’haver-nos ho plantejat, com per exemple, els llavis de na Sol. Dui un pintallavis que passa per desapercebut però en encendre la llum fosca va destacar amb un taronja preciós.

A continuació vam començar a crear la lletra de la primera cançó. Es tractava de la lletra d’un joc de palmes amb el qual les nenes iniciaran la obra. Com que era una lletra sense música, va ser fàcil crear-la.

Fins ara tot anava bé.  Però en la següent classe, la de na Carmen que es fa per les tardes, vaig sentir com totes ens començàvem a estressar-nos una mica. La qüestió era que veiem a tots els grups fent i creant els dissenys i nosaltres encara no teníem clar ni com serien els personatges. Bé, ens vam intentar relaxar i vam dissenyar els dos monstres “dolents” (els que roben el Sol): un seria una mica poruc però sincer, l’altre una mica més valent però una mica més entremaliat que l’altre. A continuació us mostro el disseny d'aquests dos personatges:

Els dies següents vam quedar a la casa de na Maria i, més tard, a la de na Felisa. Tots dos dies vam intentar crear la segona cançó, que la cantarien els dos monstres “dolents” en el moment que entren al món del humans i el comencen a explorar. I és en aquest moment on ens vam estancar per segona vegada... teníem la meitat de la lletra creada, ens havíem baixat la base de la cançó, però en voler tallar-la ens vam bloquejar una mica. La qüestió era que volíem un tros del principi de la música i l’altre el volíem agafar del final de la cançó. El problema era que no havia manera de ajuntar les dues peces. Teníem diversos programes però la qüestió era que eren músiques amb tons i ritmes diferents, per la qual cosa, per molt bona que sigui la fusió es notaria el canvi. I ara què farem? No ens podem quedar parades. Hem de seguir!

CONTINUARÀ...