Abans de començar, voldria dir que el semestre passat vaig esmentar i comentar
bastant les emociones en el meu blog. Es tracta d'un tema que passa per desapercebut
pel fet de ser un aspecte intern de cada persona. Un aspecte que no es captat
amb els sentits, a no ser que sigui per determinades expressions físiques.
Així doncs, aquesta signatura desperta en mi l'entusiasme per introduir-me
mes en aquest món. De conèixer més el món interior de cadascú. Tinc el pressentiment
i la sensació que trobaré moltes respostes relacionades amb aquest camp que he
estar cercant.
Les emociones i els sentiments son aspectes molt delicats. Per això mateix
en les meves relaciones sempre tinc por de ferir els sentiments dels altres.
Sempre penso: què pensarà l'altre? L'hauré ferit en algun aspecte? Per altra
banda, tinc por. Penso que sempre m'he interessat molt per les emociones dels
altres i m'oblido de les meves. Però tampoc m'agrada pensar-hi. Em veig molt
complexa en aquest sentit. No m'entenc a mi mateixa. No se perquè en sento
d'una manera o una altra. Mai sé com en sentiré en moments indeterminats.
Com he comentat anteriorment el semestre passat ja parlava molt de la
importància de tenir en compte les emocions dels nens en l'escola. El que vull
dir es que la seva importància la tinc clara, el que no se és com
comprendre-les i tractar-les. Però es clar, com vull comprendre els demès sinó
em comprenc a mi mateixa? Una de les expectatives més grans que tinc amb
aquesta assignatura es que comprenent el vertader significat de les emocions i
els sentiments pugui comprendre les persones en general, incloent-me a mi
mateixa.
EMOCIONS PRIMARIES
|
EMOCIONS NEGATIVES
|
EMOCIONS AMBIGÜES
|
Entusiasme per saber més sobre les emocions i els sentiments de les
persones.
|
Por, ja que sempre m'ha costat expressar-me. També perquè soc molt sensible,
i segons quin tema es parla a classe m'afecta molt.
|
Desemparament. No se que puc esperar-me d'aquesta assignatura. No se si
m'agradarà o no. No se si m'ajudarà o no.
|
Per altra banda, respecte el segon dia de classe, el mestre ens va
preguntar: quines són per a vosaltres les emocions primàries, sense les quals
no podríem viure. En escoltar això el meu primer plantejament va ser: també es
necessiten emocions per sobreviure? Doncs es clar. Amb l’ajuda dels meus
companys i del mestre a classe ho vaig comprovar tal com ho comentaré a
continuació.
Així que hem vaig parar a pensar sense tenir gaire clar què volia dir
exactament emoció: amb quines emocions visc bé!? L'amor el tenia clar. Si
no sabem estimar ni som estimats la cosa esta complicada. A més, comparant amb
la resta de la classe i amb na Silvia Palou hem coincidit que l'amor és
l'emoció primària. Però al mateix temps implica responsabilitat, respecte,
coneixement i cura de les persones que estimem. A més, cal tenir en compte que
"si te amas a ti mismo, amas a los demás como a ti mismo" (Eckhart,
1941).
“Però que més?”, vaig pensar. Això no significa que podem viure només de
l'amor. Així que vaig seguir pensant. Per a mi, què és el més important? LA
SEGURETAT! Sense dubtar-ho la vaig considerar com a emoció bàsica. Però de
veritat era una emoció? La seguretat per a mi és clau. Si et sents segura i estàs
en un ambient segur podràs fer tot el que et proposes. En el meu cas en el
moment que no em sent segura em sento perduda, sense saber que fer, com si el
meu cap no es capaç de centrar-se en el que faig. Tinc sort que malgrat algunes
èpoques em solc sentir segura.
Però comentant en classe i després de llegir la lectura, em vaig donar
compte que aquella paraula que tant important era per a mi, no apareixia en
lloc, o almenys no tenia la mateixa importància que jo li proporcionava. Què
havia passat? Què era el que havia fallat?
Es clar, tal com va comentar el mestre la seguretat no és una emoció. M'ha
costat acceptar-ho, però no em quedava ninguna altra alternativa. El que em va
sorprendre va ser com tant a classe i a la lectura de Silvia Palou apareixien
emocions com por, tristesa, alegria o ràbia. "I aquestes emocions com
poden ser primàries?", vaig pensar. L'alegria la podia comprendre com a primària,
ja que ens garanteix un benestar no només físic sinó també psíquic, però
"jo no necessito ni la por ni la tristesa per a viure, i molt menys la
ràbia, els hi vaig comentar al meu grup de classe". Però la justificació
que hem van fer em va deixar sorpresa. Què passava amb els nens que no senten
por en els moments de perill? Doncs poden arribar a morir! Així doncs, es clar
que la por és necessària. El problema és, com comenta na Silvia, que aquesta
emoció sempre ha estat reprimida i ha set un símbol de debilitat i vergonya.
Això només aconsegueix que no expressem el que sentim, i, d’aquesta manera
arribem a sentir "por a tenir por" (Silvia Palou). Això cal evitar-ho
completament ja que la por ens garanteix tant una seguretat física com a
psíquic.
Ara només em faltava descobrir perquè la ràbia i la tristesa són
considerades com a emocions primàries no només per na Silvia Palou sinó també
per molts altres autors.
En el cas de la tristesa he pogut incorporar-la a la meva llista d'emocions
primàries ja que, tal com comenta na Silvia, la tristesa ens ajuda a créixer. És
molt necessari expressar-la i, com no, plorar i extreure-la cap a fora. Tot
això ens ajuda a comprendre també els demés i, sobretot ser empàtics:
"plora, t'entenc perquè jo he passat per la mateixa època.
Respecte la ràbia és la amb la que menys convençuda estava però al final
m'he donat compte que també és molt necessària. Com extraiem el nostre descord
amb algun aspecte si no és mitjançant la ràbia?
En conclusió voldria dir que totes les emocions
són importants. És important sentir-les i viure-les en la pròpia pell. És curiós
com la gran majoria de persones que són agradables i reconegudes per la
societat han tingut una vida dura. Penso que és així per que han après millor
que ningú la manera en la que s’han d’enfrontar els problemes. Han après que
per viure bé s’ha d’intentar donar preferència a les vivències positives i
superar amb força les negatives.
Això és tot en aquesta entrada. A continuació adjunto un vídeo que m'ha
paregut interessat i que l'he trobat buscant informació sobre les emocions.
Fins una altra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario