COSTA ARRANCAR...

Comencem un nou semestre i com sempre, noves assignatures. En aquest blog la que vull anar comentant és la de l’assignatura de Representació escènica. Es tracta d’una assignatura molt diferent de la resta. Ara no es tractava de escoltar les explicacions del mestres, agafar apunts ni fer treballs. Ara es tractava de dissenyar un escenari i representar una obra de teatre. No ha de ser qualsevol, sinó que l’hem d’inventar nosaltres. No només això, sinó que aquesta obra ha d’anar acompanyada de música cant i dansa. Quina emoció! Vam pensar les del meu grup.

Na Sol ens va proposar fer una obra basada en l’anomenada llum fosca. En la una llum especial donava efectes especials. Però aquest efecte no es dona en tots els colors, així que tenim que estar molt atentes en el moment de preparar i dissenyar tant l’escenari com el vestuari.   

Així doncs, vam començar molt entusiasmades per pensar primer en la nostra història. De què volíem que tractes la nostra obra? La primera opció era la d’un gos que va arribar a un illa deserta després d’haver caigut d’un vaixell. El mestre ens va dir que era molt típic un gos, que podríem pensar en una altre animal. A més, també ens va dir que hauríem de buscar una bona causa de perquè el gos cau de l’illa, i si després de viure allí uns dies perquè tornava o no a casa seva. També vam pensar en una cadena de favors, un concurs, etc. Però la veritat que aquell dia ens vam anar a casa sense tenir una idea clara de la història que volíem. L’única cosa que teníem clara és que volíem que la nostra obra tingui aspectes educatius i que puguin afavorir el desenvolupament dels infants que seran el nostre públic.

A continuació vam crear un grup de whats app per decidir, sobretot, els dies que podíem quedar per avançar en la feina. Vam pactar de quedar el cap de setmana a la meva casa. Allí van sorgir diverses temàtiques, entre les qual destaca la de dos nens que troben un mapa que duia a un tresor al fons del mar. Però la que ens va il·luminar el dia fou la bruixa que robava el sol. Quina idea més bona! Robar el Sol! Així, i com a conseqüència, tenia sentit la llum fosca que volíem utilitzar en la nostra obra. Després d’arribar a aquella conclusió vam quedar de trobar-nos el dia següent a la UIB per fer la presentació del nostre grup i acabar de perfilar la història.

Així doncs en la Seu vam fer un butlletí en el que ens vam anomenar El grup de universitari Son de Somnis. Allí vam incloure la funció de cada una. A continuació l’adjunto per a que el pugueu observar.

           Al dia següent teníem classe amb en Toni, un dels dos professors que s’encarreguen d’aquesta assignatura, li vam presentar el nostre grup i, a continuació, la nostra història. Emocionadíssimes li contàvem al mestre com una bruixa robava el sol d’un poble. Es tractava d’una princesa molt orgullosa i egoista. Una fada la convertia en bruixa donant-li la possibilitat de tornar a ser la princesa si aprèn a compartir. La bruixa en veure que ningú del poble vol jugar amb ella, els hi roba el sol per cridar la atenció. Al final els nens aniran en busca de sol i amb una abraçada ajudaran a que la bruixa comprengui els errors que feia i, així, tornar-se a convertir en princesa.

Bé, una història encantadora! Veritat? Doncs imagineu-vos la nostra cara en la moment que el mestre ens la va rebutjar. Quina DECEPCIÓ! I ara? Hem de començar tot des de 0? No ens ho podíem creure.

Els primers dies de classe passen molt ràpid. Tots els altres grups ja tenen una història per al musical ... menys el meu grup. La veritat que estàvem decebudes i deprimides. Ens va costar tant inventar la història de la bruixa, ens va emocionar tant "portar-se el sol li ha de encantar als nens" pensàvem; però el que contava ara era que el mestre ens la va denegar.

Quina decepció la que vam sentir. ¿¡Així que tantes hores de treball no ens han servit de res!? Va ser denegada pel simple fet que al final no estava ben elaborat i que un altre grup té un aspecte similar al nostre: les dues històries comptaven amb una transformació, en el nostre cas una princesa era convertida en bruixa i en l'altra història una orruga es convertia en papallona. Tanta similitud hi ha entre aquests dos aspectes? Perquè per a nosaltres NO!

"És igual, si a nosaltres ens agrada la fem i ja està" 'vaig dir jo. Però em van acabar convencent que serà millor que canviem d'història ja que el fet que al mestre no li agradés influiria tant en la nota com en el nostre rendiment.

Així que vam començar de 0. Noves idees. Sorgiren el de un robot que volia tenir sentiments però en veure que un altre grup tenia un robot en la seva història la vam descartar, també sorgiren el fet de jugar amb la mar i l’aigua, la consciència ambiental, la d’una ovella, etc.

Però ninguna ens va convèncer. Decebudes miràvem com els altres grups preparaven el vestuari i l’escenari i com nosaltres encara no teníem ni història. El temps passa i passa i nosaltres seguíem igual, sense res fixe.  Com han pogut els altres grups inventar-se una història tant ràpidament?

I ara què farem? No ens podem quedar sense història!

CONTINUARÀ EN LA SEGÜENT ENTRADA!

FINS AVIAT!