I ACABA TOT...

Arriba el dia que tant hem esperat: la representació final. Després de tot l’aclaparament arribava el dia en que demostraríem tot el nostre esforç. Imagineu-vos com estàvem vestint-nos, pintant-nos, que sí una busca a l’altra, que si no trobàvem aquesta cera per pintar-nos la pell, etc. He de dir que afortunadament jo no solc estressar-me però l’ambient en general de tota la classe si que era d’estrès. Els infants no van trigar en arribar, teníem que estar ja llestes. Tot anava bé. Estàvem preparades. En alguns moments tal com observem a la foto l'ambient era desastros, però no vam trigar a arreglar-ho tot.   

Comença a entrar gent a l’escenari. Totes vam pensar el mateix: no hi són només infants sinó que hi ha molta més gent major. Ensellen les nostres companyes, nosaltres érem les últimes. He de confessar que de la classe, la història que més m’ha agradat (sense tenir en compte la nostra, es clar) és la de les joguines. Respectes les cançons, m’han agradat més les de les formigues.

Arriba el nostre torn. Tot va bé. Veiem la disfressa de na Sol, no podem deixar de riure: era gegant, espantava de veritat. Ens hem de controlar, sobretot jo que em tocava sortir al principi i no podia parar de riure. Em vaig controlar i vam sortir. Bé, tot anava perfecte, fins que em va tocar cantar! Em vaig equivocar després d’haver-ho fet perfecte durant tots els assajos, a més quan va arribar el moment de les llums, el tècnic es va equivocar. No només això sinó que es va oblidar de ficar la música en la que tornàvem el sol al seu lloc. No ens ho podíem creure! A tots els altres grups els hi anat bé, excepte a nosaltres. Bé, vam seguir la obra com si res, amb la sensació que tot ha set un desastre.

Però en acabar i parlar amb el públic ens van animar. Tots m’han dit que no s’ha notat l’equivocació que he fet en la cançó perquè entre n’Antònia i jo ho hem sabut arreglar i el nostre improvisació ha estat bé. A més, a tots els hi ha agradat la nostra obra. El tècnic, per la seva part, s’ha disculpat una i altra vegada. A continuació la podeu veure.

Uns dies més endavant, després d'aquesta obra final tocava fer el treball final juntament amb el glogster. Vam quedar el dijous i el divendres de la última setmana de juny. La veritat que no vam trigar gaire. A continuació adjunto el glogster que vam crear.

Ja hem acabat tot. La obra ha estat representada, hem fet el treball escrit i el glogster. Cal dir que no ha estat fàcil. Hem tingut moltes complicacions per quedar totes, cosa que en moltes ocasions ens deixava amb un sentiment que sempre érem les mateixes que fèiem tot. Cal dir que jo personalment he tingut aquest sentiment que no totes ens hem implicat de la mateixa manera. Penso que ha hagut un desequilibri en aquest sentit. Això ho he notat sobretot en l’elaboració del material, ja que durant els assajos totes ens veiem obligades a complir, encara així també hem tingut complicacions.

He de dir que admiro el treball del grup de 12 persones de la classe. Penso que són moltes, que haguessin pogut tenir moltes més dificultats que nosaltres però, encara així, ho han fet increïblement bé. Al cap i a la fi, totes ho hem aconseguit.

Recordo un dia en el que fèiem el material i molts d’estudiants de la UIB ens miraven. Segurament pensaven que estudiar Educació Infantil és molt fàcil i divertit. El que a mi em pareix fàcil es que ens manin un treball escrit teòric grupal en el que ens dividim les parts i en que només quedem un dia per ajuntar el treball. No saben com de complicat és crear una història, que sigui adequada al públic, que contempli una sèrie de requisits, crear tot el material i que, a més, es pugui adaptar a l’escenari, pensar en el maquillatge, en el vestuari i que, sobretot, coordinar-se amb totes les components del grup.

Malgrat tot això penso que ho hem aconseguit. Penso que les dificultats no han pogut amb nosaltres, encara que no han permès que acabem el treball amb bones sensacions. Sigui com sigui, sempre que s’hagi de treballar en equip hauran complicacions. I aquesta obra serà sense dubte una experiència cargada de molts d'aprenentatge que ninguna de nosaltres oblidarà.

ESPERC QUE US HAGI AGRADAT!

BON ESTIU!

ÚLTIMS DIES I ASSAIG GENERAL

Comencem aquestes últimes setmanes amb una bona noticia: ja no fa falta anar a Santa Maria, a partir d’ara ho farem tot a la UIB i tenim una aula per guardar el material. Quina pena que no s’hagués fet això des del principi de curs. Bé, vam anar a buscar el material i, a partir d’allí, ho vam fer tot en la UIB. El mateix dia els mestres ens van recordar que havíem de fer un treball escrit i un glogster. En un primer moment totes les de la classe ens vam estressar però la veritat que els mestres ens han fet un gran favor deixant-nos entregar-lo fins a finals de juny, és a dir, després dels exàmens.

A banda d’això, una altra bona notícia ens va arribar i és que la mare de Maria ens deixava dos penjadors que ens podran servir per els dos plafons que volíem fer dels dos mons. Així que un dels últims dies ens vam ficar les piles per fer el material. Vam sortir al pati que hi ha al costat de l’aula d’actes, vam pintar en el paler continu els dos mons, els vam pintar els vam aferrar als cartrons i amb filferro els vam enganxar als penjadors.

En aquests dies ens vam centrar, sobretot, en els assajos. Vam fer i crear les últimes coreografies i assajàvem una vegada i un altra. Fins que pensàvem que ja ho teníem preparat. A més, un matí vam assajar davant dels dos mestres, alguns companys i altres estudiants, i tots ens van dir que la nostra obra els hi agradava molt, cosa que ens va animar molt. A continuació algunes fotos:

Per falta de temps vam decidir dues coses. Per una banda, cadascuna de nosaltres s’encarregaria de fer la seva disfressa. I per altra banda, en comptes der fer un material per al món real i altre per al dels monstres, pintarem el que ja havíem creat amb una mica de pintura fluorescent. D’aquesta manera ens serviran per als dos mons.

D’aquesta manera els resultats van ser els següents:

Respecte el material aquí podeu veure algunes fotografies: 

                                       

           Després de tot això arriba el dia de l’assaig general. Ja tocava prepara-ho tot. Ens vam vestir, vam acabar de arreglar algunes coses del material, ens vam maquillar i a l’escenari. A continuació podem veure algunes de les imatges:

El que ens va quedar clar és que haurem de pintar més les nostres cares i la nostra pell ja que no se’ns veia gaire tal com s'observa en algunes fotografies. Tot lo altre va anar bé. Excepte un aspecte: el tècnic es va equivocar amb les llums, no les va apagar en el moment en el que entràvem al món dels monstres. La veritat que ens vam espantar, no per aquell moment, sinó per si al dia següent passa el mateix, el dia de la representació final. Desitjàvem que no. Demà es veurà tot.

CONTINUARÀ. 

EL TEMPS S'ESGOTA. ENS FIQUEM LES PILES

Després de conscienciar-nos que ens faltava crear la lletra d’una nova cançó ens vam ficar les piles. Per no perdre molt de temps vam agafar la segona base que tingué més votacions en els dies anteriors que elegíem la de ABBA. La cançó adjudicada, doncs, va ser la de Ojalá que llueva cafè. A continuació deixo la base que vam triar, ja que havia moltes versions:

Mentre fèiem la lletra vam pensar que la proposta dels mestres de crear una nova cançó per el final i canviar també el final de l’obra va ser el millor que van fer, ja que ens ha ajudat a millorar-la i perfeccionar-la. La veritat que la lletra no ens ha costat gaire, l'únic aspecte que vam tenir en compte és el d'acabar la cançó abans que s'escolti el coro a la base al minut 1:34. La lletra és la següent:

Ja ho hem solucionat i ens hem d’anar

i encara que marxem, us tindrem al cap

no oblidarem l’ajuda que ens heu donat.

serem amics per sempre

Tu i jo per sempre

tu i jo, amics

podeu treballar en equip

així, fareu amics

Ja ho hem solucionat i us heu d’anar

i encara que marxeu, us tindrem al cap

i recordarem, el que hem passat.

serem amics per sempre

Tu i jo per sempre x2

....

Respecte la història el que no els hi quadrava els mestres era el moment que els monstres “dolents” robaven el sol i que de repent el gos, les nenes i la resta de monstres els trobaven. Allí va ser quan vam decidir que hauríem de crear una escena més en la que apareguin únicament els monstres “dolents” amb el sol.

Però a on anirem tots els altres? L’escenari és molt petit i no hi cap espai en el que puguem anar i amagar-nos ‘en  totes. Així que vam decidir que el gos ens guiaria cap a l’exterior de l’escenari mentre es desenvolupi aquesta escena. Sense pensar-nos ‘ho gaire vam quedar que mentre estiguem fora els monstres “dolents” voldran jugar amb el Sol i es quedaran cecs. A continuació, després de la escena que ja teníem creada basada en com trobem el Sol, els monstres “adults o bons” faran un encanteri per curar-los la ceguesa i, així, entre tots tornarem el Sol al seu lloc amb la cançó de Ja tenim el Sol amb la base de ABBA, ho celebrarem i amb la base de Ojalá que llueva cafè  i acabarà la història.

Per altra banda, també seguíem amb la creació del material. Així que vam dissenyar un arbre, flors i herbes. Els hi vam ficar paper de periòdic amb cola i aigua per que sigui més dur. Els dies següents vam fer la copa de l’arbre i el tronc, que per pintar-lo vam haver de crear el marró ja que només teníem els colors primaris. Aquí adjunto algunes fotografies:

     

Respecte el vestuari teníem clar que el de les nenes era molt fàcil. El del gos estaria cobert amb tela blanca i amb algunes parts del cos amb volum cosint-hi tires arrufades. Un dels monstres dolents el teníem més o menys clar, ja l’havia comentat en entrades anteriors. L’altre el volíem gord i per això vam pensar en un arc envoltat de varies teles. Però en veure que la tela no cobria tot l’arc i vam decidir que seria millor pensar en una altra alternativa. Respecte a un dels monstres adults, el de Sol, va ser simplement una esponja, dels qual s’extreien els ulls, es pintava la boca i altres formes. 

Deixant a banda el vestuari i l’escenografia, vam centrar-nos en els assajos que els dúiem molt fluixos. Entre mi i na Antònia vam haver d’ensellar molt les palmes de les mans amb les que començàvem. M’ha agradat molt la seva actitud ja que, en veure que li costava li vaig proposar de fer-ho d’alguna altra manera més simple i fàcil, ella es va negar i em va dir que volia aprendre. Per això vam assajar-ho molt més però, almenys, va quedar molt bé. a continuació podeu veure dos vídeos en el que assajem aquest moment.

                                    

Teníem l’aula d’actes en la que assajàvem almenys una vegada a la setmana. A vegades, afortunadament dos. La veritat que cada vegada ho fèiem millor. Però tenim un problema, i és que les coreografies eren molt pobres i poc elaborades. 

Així doncs, estàvem davant dos problemes. Per una banda, faltaven gairebé totes les coreografies, i per altra banda, havíem d’aconseguir plafons ja que els dos que pensàvem que podríem usar, un de la UIB i l’altre de l’IES Santa Maria, no els tindríem. Una vegada més, el temps ens estressa, era qüestió de pocs dies i encara ens faltava molta feina.

CONTINUARÀ... 

NO ÉS TAN FÀCIL CREAR UNA CANÇÓ,...

    Les setmanes passen i passen i nosaltres avancem poc a poc. Ens donarà temps a fer-ho i acabar-ho tot?

    Recordeu l’estancada que us vaig comentar en l’entrada anterior? En la que teníem problemes per retallar la base d’una cançó? Doncs la vam solucionar, seleccionat únicament una part de la base, sense agafar dos parts i intentar ajuntar-les. D’aquesta manera el problema quedava resolt. Vam acabar de crear la lletra de la cançó i la veritat que és una de les millors. La base és la següent: 

    En la classe que vam fer a Santa Maria vam parlar dels materials que usaríem per als diferents monstres que tenim. Sorgiren alguns com són esponges, teles de diferents colors, formes fetes amb filferro o amb paper matxé, mitjons, mocadors, etc. A partir d’aquell dia tots els monstres van quedar dissenyats, encara que no eren fixos ni teníem tots els materials clars, almenys teníem una visió general de com seria cada monstre.

    El pròxim dia que vam quedar decidir crear la cançó de la entrada del món dels monstres, en la que tenim la intenció de fer cantar els tres monstres “bons” i les dues nenes. Felisa va proposar la cinquena simfonia de Beethoven. Ens va parèixer bé però la cançó era massa ràpida. Així que vam cercar una que fos més lenta. Perfecte! Vam trobar una que només era piano. Ens va agradar i vam crear la cançó en base a aquesta música. Així doncs, una tarda vam quedar la meitat del grup per crear la cançó que ja estava començada, però en arribar a una part de la cançó ens vam bloquejar altra vegada. Havia un tros de música massa ràpida i no trobàvem la lletra perfecta per a que quedi bé. En desesperar-nos ho vam deixar fins a parlar amb la resta del grup.

    El curiós és que quan van escoltar la música, dues components del grup que no estaven el dia anterior van acabar de crear aquell tros amb una simple paraula. És clar, no fa falta que el ritme tingui paraula per paraula, sinó que amb una simple paraula es podia fer el ritme de la cançó. Com us podeu imaginar, les que havíem estat trencant-nos el cap el dia anterior ens vam quedar bocabadades, sorpreses, però també, satisfetes. A continuació deixo la base de piano que vam trobar:

    Aquell mateix dia vam crear una cançó més: la del gos que es decideix a ajudar buscar el sol amb el seu olfacte i que comença a parlar dins el món dels monstres. Bé, aquesta cançó ens va encantar a totes i estam segures que serà la preferida per als nens. Es tractava d’una música swing molt moguda, per la qual cosa vam decidir fer una petita coreografia en la que entre els nens i els monstres fèiem moviments semblants als instruments que s’escoltaven en la música. Encara teníem que treballar més aquesta part del ball, però també havíem pensat en fer instruments de cartró que acompanyarien els monstres “bons” al ritme de la música. La base és la següent:

    I arribem a la cançó final! Com que teníem varis ordinadors vam estar buscant diferents cançons per composar la lletra. En veure que no arribàvem a un acord, vam fer una llista de diferents propostes que vam anar votant entre totes. La base guanyadora va ser la de ABBA, Dancing Queen. Seleccionada!

    Al dia següent vam fer la lletra: basada en com tornàvem el sol al seu lloc. La cançó anirà acompanyada d’una coreografia. Ens posarem en fila i ens passarem el Sol, de manera que tots el toquem. Es suposa que m’aixecaran a mi per penjar el Sol al seu lloc. Els hi he dit que en pujarà estic molt insegura i que cada vegada que ho fèiem casi em caic. Na Maria va proposar que fonies els peus de les meves amigues en comptes de que elles em fiquen les mans per a que jo pugui trepitjant-les. La veritat que aquest aspecte encara no el tenim clar. Esperem que amb els dies millori o, almenys, trobem millors solucions. A continuació podeu escoltar la base seleccionada: 

    A la classe d’aquella setmana per la tarda va sorgir la disfressa d’un dels monstres “dolents”, el de la Nerea. Ella havia dut dues camisetes amb màniga llarga i molt amples. La Anabel li va proposar que es fiques i que l’altra la uses de calçons, i així ho va fer: un monstre redó. Només teníem que unir les dues parts de les camisetes. A la que estava en la part superior li vam ficar filferro per aparentar que el monstre era molt més gord. La idea va ser un èxit. Aquell monstre ja gairebé estava fet.  

    Aquell mateix dia vam dibuixar i retallar amb cartró herbes, flors, l’arbre i un núvol. A continuació na Carmen (la mestra d’aquesta assignatura, juntament amb en Toni) ens va donar amablement una cola i la de idea de forrar amb aquesta totes les peces que havíem creat, amb la intenció de fer-les més rígides i dures. Ho vam provar amb el arbre fent-li relleu amb el periòdic i també amb les flors: el resultat també va ser un èxit.

    Al dia següent teníem que assajar amb el Toni per primera vegada. Faltaven tres components del grup però ho vam fer. El resultat va ser un desastre. És clar, ens havíem dedicat a crear les lletres, dissenyar el vestuari i l’escenari i mai havíem assajat. El Toni ens va dir que encara ens faltava molta feina per fer-ho bé, que canviéssim la cançó de Beethoven per una orquestra i que havíem d’incloure una cançó més per al final.

    Bé. Que hem d’assajar una mica més, em pareix obvi. La proposta que hem de canviar la cançó de Beethoven és acceptable. Però crear ara una cançó nova, després del que ens va costar fer i elegir la base de la que nosaltres consideràvem “última”? La veritat que la situació era una mica estressant. Toca pensar altra vegada, com seguir cap endavant...

                CONTINUARÀ…

ESCALFEM ELS MOTORS...! EN MARXA!

Després que la decepció que us vaig comentar l’altre dia ens deixés estancades vam decidir buscar en contes, faules i llegendes que teníem per casa, sense saber que durant la classe de la Carmen s’acabaria aquesta situació.

Tot va començar amb el llibre de na Anabel. Un llibre que va elaborar ella mateixa. En veure’l em va sorprendre i agradar. Per la tarda, na Sol va mirar la portada: monstres dibuixats. El llibre es titulava “Els monstres també tenen por”. Quin títol més original!, vaig pensar.  

Així doncs, a na Sol se li va il·luminar el cap: “la nostra història pot basar-se en els monstres!”, va exclamar. Amb pocs arguments ens va convèncer a totes! Potser acceptàrem perquè ja no teníem cap esperança per trobar una altra història millor. Però vam acceptar. La nostra història es basarà en els monstres!

Enseguida vam començar amb la història. Vam pensar en primer lloc en dos mons: el dels monstres i el món real. Vam pensar en com diferenciar els dos mons. El que estava clar era que el món dels monstres el faríem amb la llum fosca i el món real amb la llum natural. Així doncs, en principi vam pensar en dividir l’escenari en dos: la part dreta seria del món real i l’altra part del món dels monstres. Però desprès vam pensar que l’escenari era massa petit per dividir-lo d’aquella manera. Així que la idea que se’ns va ocórrer va ser representar en un panell o plafó (encara no sabem que usarem exactament) els dos mons. És a dir, cada costat correspondrà a un món. Així en el moment de voler canviar de món només havíem de donar la volta als plafons o el que usem. Després d’haver deixat clar la temàtica de la història vam acabar la classe.

Durant la següent setmana vam intentar elaborar una mica més la nostra història. Per segona vegada sentíem una gran esperança i emoció en aquesta història. Després de la primera acceptació que li va fer el mestre a na Felisa en horari fora de treball, estàvem gairebé segures de que quan la llegeixi i la entengui amb més profunditat ens la acceptaria sense pensar-ho dues vegades, així que vam seguir endavant.

Com que la idea de fer desaparèixer el sol ens va encantar vam estar totes d’acord en mantindré aquest aspecte com a conflicte de la historia: els monstres robaran el sol i se’l enduran al seu món. Així doncs, vam decidir que es tractaria de dos nenes i un gos que aniran a buscar aquest sol en el món dels monstres, ja que aquests últims trencaran la porta que separa els dos mons en el moment que se’n duen el sol. La veritat que no volíem que ningú dels personatges sigui “dolent”, així que els dos monstres que se’n duran el sol ho faran per error i sense ninguna mala intenció: s’introduiran al món dels humans, l’exploraran i per equivocació (encara no hem pensat si amb un pal o la mà del montres), provocaran la caiguda del sol. Per por, l’amagaran i se’l en duran al seu món. Quan els nens es donin compte que el sol ha desaparegut l’aniran a buscar amb l’ajuda del gos. En arribar al món dels monstres, els nens seran ajudats, per aquests i per el gos, per poder recuperar el sol, i al final, tots el tornaran a ficar al seu lloc.

Respecte el vestuari, en primer lloc, hem començat amb l’aspecte de les dues nenes i dos dels monstres que es trobaran les nenes en el moment d’introduir-se al món . Una de les nenes serà exploradora i un mica poruga, l’altra serà més impulsiva. Tindran un caire de Flower Power, amb roba que destaca per les flors. Encara no hem pensat en tots els detalls. Però el que tenim clar és que volem usar material reciclat.

Respecte els monstres vam decidir fer de forma individual esbossos, per després observar les diferents concepcions que teníem de monstres. Els resultats foren els següents:

En base a això vam dissenyar dos dels monstres “bons” (en total són tres): un allargat amb moltes mans i l’altre amb coses penjant del seu cap (ulls, boques, etc), amb caps de serp per les extremitats dels peus i un ull al centre del cos. Són els següents:

Al dia següent na Sol va dur la llum fosca per fer proves de les teles i la roba que havien dut algunes membres del grup. En veure els efectes que feia en la roba ens vam impressionar, sobretot les que mai havíem vist el funcionament d’aquest tipus de llum. A continuació us mostro algunes fotos dels efectes que va provocar aquesta llum:

El més m’ha cridat l’atenció d’aquest tipus de llum és que és molt imprevista. És a dir, havia alguns tipus de teles que pensàvem que brillarien i no ho han fet, mentre que altres aspectes han brillat sense la necessitat d’haver-nos ho plantejat, com per exemple, els llavis de na Sol. Dui un pintallavis que passa per desapercebut però en encendre la llum fosca va destacar amb un taronja preciós.

A continuació vam començar a crear la lletra de la primera cançó. Es tractava de la lletra d’un joc de palmes amb el qual les nenes iniciaran la obra. Com que era una lletra sense música, va ser fàcil crear-la.

Fins ara tot anava bé.  Però en la següent classe, la de na Carmen que es fa per les tardes, vaig sentir com totes ens començàvem a estressar-nos una mica. La qüestió era que veiem a tots els grups fent i creant els dissenys i nosaltres encara no teníem clar ni com serien els personatges. Bé, ens vam intentar relaxar i vam dissenyar els dos monstres “dolents” (els que roben el Sol): un seria una mica poruc però sincer, l’altre una mica més valent però una mica més entremaliat que l’altre. A continuació us mostro el disseny d'aquests dos personatges:

Els dies següents vam quedar a la casa de na Maria i, més tard, a la de na Felisa. Tots dos dies vam intentar crear la segona cançó, que la cantarien els dos monstres “dolents” en el moment que entren al món del humans i el comencen a explorar. I és en aquest moment on ens vam estancar per segona vegada... teníem la meitat de la lletra creada, ens havíem baixat la base de la cançó, però en voler tallar-la ens vam bloquejar una mica. La qüestió era que volíem un tros del principi de la música i l’altre el volíem agafar del final de la cançó. El problema era que no havia manera de ajuntar les dues peces. Teníem diversos programes però la qüestió era que eren músiques amb tons i ritmes diferents, per la qual cosa, per molt bona que sigui la fusió es notaria el canvi. I ara què farem? No ens podem quedar parades. Hem de seguir!

CONTINUARÀ...

COSTA ARRANCAR...

Comencem un nou semestre i com sempre, noves assignatures. En aquest blog la que vull anar comentant és la de l’assignatura de Representació escènica. Es tracta d’una assignatura molt diferent de la resta. Ara no es tractava de escoltar les explicacions del mestres, agafar apunts ni fer treballs. Ara es tractava de dissenyar un escenari i representar una obra de teatre. No ha de ser qualsevol, sinó que l’hem d’inventar nosaltres. No només això, sinó que aquesta obra ha d’anar acompanyada de música cant i dansa. Quina emoció! Vam pensar les del meu grup.

Na Sol ens va proposar fer una obra basada en l’anomenada llum fosca. En la una llum especial donava efectes especials. Però aquest efecte no es dona en tots els colors, així que tenim que estar molt atentes en el moment de preparar i dissenyar tant l’escenari com el vestuari.   

Així doncs, vam començar molt entusiasmades per pensar primer en la nostra història. De què volíem que tractes la nostra obra? La primera opció era la d’un gos que va arribar a un illa deserta després d’haver caigut d’un vaixell. El mestre ens va dir que era molt típic un gos, que podríem pensar en una altre animal. A més, també ens va dir que hauríem de buscar una bona causa de perquè el gos cau de l’illa, i si després de viure allí uns dies perquè tornava o no a casa seva. També vam pensar en una cadena de favors, un concurs, etc. Però la veritat que aquell dia ens vam anar a casa sense tenir una idea clara de la història que volíem. L’única cosa que teníem clara és que volíem que la nostra obra tingui aspectes educatius i que puguin afavorir el desenvolupament dels infants que seran el nostre públic.

A continuació vam crear un grup de whats app per decidir, sobretot, els dies que podíem quedar per avançar en la feina. Vam pactar de quedar el cap de setmana a la meva casa. Allí van sorgir diverses temàtiques, entre les qual destaca la de dos nens que troben un mapa que duia a un tresor al fons del mar. Però la que ens va il·luminar el dia fou la bruixa que robava el sol. Quina idea més bona! Robar el Sol! Així, i com a conseqüència, tenia sentit la llum fosca que volíem utilitzar en la nostra obra. Després d’arribar a aquella conclusió vam quedar de trobar-nos el dia següent a la UIB per fer la presentació del nostre grup i acabar de perfilar la història.

Així doncs en la Seu vam fer un butlletí en el que ens vam anomenar El grup de universitari Son de Somnis. Allí vam incloure la funció de cada una. A continuació l’adjunto per a que el pugueu observar.

           Al dia següent teníem classe amb en Toni, un dels dos professors que s’encarreguen d’aquesta assignatura, li vam presentar el nostre grup i, a continuació, la nostra història. Emocionadíssimes li contàvem al mestre com una bruixa robava el sol d’un poble. Es tractava d’una princesa molt orgullosa i egoista. Una fada la convertia en bruixa donant-li la possibilitat de tornar a ser la princesa si aprèn a compartir. La bruixa en veure que ningú del poble vol jugar amb ella, els hi roba el sol per cridar la atenció. Al final els nens aniran en busca de sol i amb una abraçada ajudaran a que la bruixa comprengui els errors que feia i, així, tornar-se a convertir en princesa.

Bé, una història encantadora! Veritat? Doncs imagineu-vos la nostra cara en la moment que el mestre ens la va rebutjar. Quina DECEPCIÓ! I ara? Hem de començar tot des de 0? No ens ho podíem creure.

Els primers dies de classe passen molt ràpid. Tots els altres grups ja tenen una història per al musical ... menys el meu grup. La veritat que estàvem decebudes i deprimides. Ens va costar tant inventar la història de la bruixa, ens va emocionar tant "portar-se el sol li ha de encantar als nens" pensàvem; però el que contava ara era que el mestre ens la va denegar.

Quina decepció la que vam sentir. ¿¡Així que tantes hores de treball no ens han servit de res!? Va ser denegada pel simple fet que al final no estava ben elaborat i que un altre grup té un aspecte similar al nostre: les dues històries comptaven amb una transformació, en el nostre cas una princesa era convertida en bruixa i en l'altra història una orruga es convertia en papallona. Tanta similitud hi ha entre aquests dos aspectes? Perquè per a nosaltres NO!

"És igual, si a nosaltres ens agrada la fem i ja està" 'vaig dir jo. Però em van acabar convencent que serà millor que canviem d'història ja que el fet que al mestre no li agradés influiria tant en la nota com en el nostre rendiment.

Així que vam començar de 0. Noves idees. Sorgiren el de un robot que volia tenir sentiments però en veure que un altre grup tenia un robot en la seva història la vam descartar, també sorgiren el fet de jugar amb la mar i l’aigua, la consciència ambiental, la d’una ovella, etc.

Però ninguna ens va convèncer. Decebudes miràvem com els altres grups preparaven el vestuari i l’escenari i com nosaltres encara no teníem ni història. El temps passa i passa i nosaltres seguíem igual, sense res fixe.  Com han pogut els altres grups inventar-se una història tant ràpidament?

I ara què farem? No ens podem quedar sense història!

CONTINUARÀ EN LA SEGÜENT ENTRADA!

FINS AVIAT!