CLOENDA FINAL

Arribem a juny i ja s’han acabat les classes de socioemocional. En aquesta entrada faré una petita conclusió dient els aspectes generals de cada tema donat. Els temes que hem tractat, tal com s’han vist a les entrades anteriors, són tres: emocions, família i escola.

En primer lloc, respecte les emocions, voldria dir que he après que no tot són flors, que una persona que mai estigui trista no significa que sigui feliç. He après també que és normal extraure la ràbia a crits sense fer mal a ningú, sempre havia pensat que ho feia malament, però em dono compte que és la millor manera de fer-ho, és una pena que aquesta ràbia nostra sempre la tinguin que suportar les persones que més estimem. He après que en veure una persona trista, que s’enfada ràpid o que evita les relacions, és la persona que més necessita acompanyament i que algú l’escolti. Hem refereixo a evitar fer el que tots fem: en veure una persona complicada, que no es vol relacionar amb ningú o no ens agrada la seva manera d’actuar ens allunyem. Potser el que necessita és que algú l’entengui. Tot això ho hem de tenir en compte amb els infants, tots els que ens criden l’atenció és perquè els hi manca, no ho fan per molestar.

En segon lloc, en referència a la família, m’ha quedat més clar que l’aigua que és la principal en tots els aspectes de la vida. Sempre ho havia pensat, però moltes vegades em platejava si estava equivocada. Però veig que per molt que busquis en tot el món ningú s’interessarà per tu com ho fan les famílies, siguis com siguis, facis el que facis, t’acaben acceptant i perdonant. He après que el secret no està en un estil familiar en concret, com per exemple el democràtic que està tant de moda, sinó un model ideal que s’adapti a les necessitats dels diferents membres de la família i, sobretot, del temperament d’aquests.

El camí és fa cada vegada més curt i, al mateis temps llarg

http://www.flickr.com/photos/10883432@N05/3839752938/sizes/z/in/photolist-6RiJLS-6STFMm-6TiZA9-6XsqBo-71eMZX-72YuVE-7eUyQi-7fqenq-7hT7cV-7mEo4E-7vJ8e7-7wVyE6-8XUSDe-8FTLMd-axeCa5-bwtwdE-bGcQaT-7LKdey-bLNepK-bxTwGj-bxTxDW-bv8z1Y-bJ3kSz-bJ3m5e-bJ3n6i-bxTvHL-bv8yvQ-bLNdje-bJ3kcz-bJ3nf4-apTZws-7DLoTK-edkDwV-93n8wc-7Ke4YT-emwUWj-9k4S19-9cPypc-7S2G6R-9pHJ9F-9HS3os-8CuchZ-7S4d8R-bxBno7-8PuzeJ-7xwUcD-a8PFrG-8PzfvB-8Q1qYf-akb2vX-7HWVJE/

En tercer lloc, pel que fa a l’escola, voldria dir que, tal com se està intentant fent actualment, cal eliminar la barrera que ha hagut entre l’escola i la família. Per que els infants han d’oblidar-se de tot el que els hi passa a casa quan arriben a l’escola. Què passa? A cas quan entren per la porta han de esborrar amb una “goma màgica” el seu cervell juntament amb els seus pensaments i emocions? Hem de fer de l’escola un lloc on els infants aprenguin a conviure, per tant a saber que les persones tenim emocions, que les hem de respectar i sobretot extreure. Han d’aprendre a escoltar-se els uns als altres, a sentir-nos acompanyats.

            En conclusió, educar als infants és construir la societat del futur. Això es podrà aconseguir amb una bona coordinació entre la família i l’escola, sempre en benefici del nen. Un nen que vegi que la seva família i l’escola actuen pel seu bé, que el respecten, que l’escolten, que l’acompanyen, etc., farà el mateix amb els altres, sobretot de gran. Sempre penso en els típics pares que es queixen del seu fill dient que no sap dependre d’ell mateix, que vol que ells li facin tot. No han pensat que han estat ells els que l’han educat d’aquella manera? Potser el nen li faltava més autonomia. Un altre exemple és d’un nen tímid que mai parla i que els seus pares sempre es queixen d’ell. S’han parat a preguntar-li que li passa, com duu les coses a l’escola? Potser el que necessita és que algú es segui al seu costat i que l’inciti a parlar. Extraure les emocions és necessari i saludable tant psíquicament com físicament.   

LA RÀBIA I EL MALESTAR - OPCIONAL 3

En la següent entrada voldria comentar una última frase d’Aristòtil que m’ha paregut molt important i interessant sobre les emocions. És la següent:

            Enfadar-se es fácil, pero hacerlo con la persona oportuna, en el momento oportuno y en la forma e intensidad adecuada, es un arte” (Aristòtil).

És clar, no es dolent enfadar-se, però quin sentit té enfadar-se amb els nens si el nostre problema és amb el banc? Quina culpa tenen els infants que nosaltres no haguem supervisat la nostra compte bancària últimament i que ens hagin sorgit problemes?

No és suficient “enfadar-se amb la persona oportuna”, sinó també en el moment. Això em fa pensar en les persones que s’enfaden amb tu per alguna cosa del passat, i tu penses, “perquè no m’ho has dit en aquell moment”?. Sempre és bo deixar passar una miqueta de temps però massa temps no pot ser molt bo, ja que si hi ha un conflicte entre dues persones, la “no afectada” pot oblidar-se’n del problema sense cap problema i l’altre persona quedar-se rancorosa fins a explotar. Cal anar molt en compte.

http://www.flickr.com/photos/lauritata/2471283541/sizes/z/in/photolist-4LnYuV-4PGMpS-4RJmrY-4UkXHZ-4YN6aE-5h8o99-5iyptr-5iLTow-5kvo1G-5msm3n-5mCNmn-5oayb8-5sJLfU-5tn3Jo-5tD3NN-5w1vym-5xrbg5-5zHecP-5zMvFu-5AW9Qy-5GcJcP-5Nq5eh-5PARe4-5VQ9to-5W3kFt-5ZxyCV-62Di9M-64kjtP-65dWju-66G7Bk-68pRKa-6aAWD7-6d2oDZ-6dfGrD-6eSVoS-6kJdG8-6mYTWn-6nAjnH-6nKMwx-6uSnDS-6uWbab-6yy3NK-6zgXQQ-6GFFox-6Hux6R-6PmvKQ-6SZB4w-72bZGN-7cs3Sn-7fg7iP-7iQ424/

Per últim dir que “la manera i la intensitat” també són primordials. En un conflicte entre dos persones, quan més cridi i falti el respecte l’una a l’altre, pitjor serà. Estem acostumats a buscar culpables i criticar, també cal dir que és la manera com hem après a enfadar-nos. Potser la manera seria de ser sincers, de confessar a la persona que ens hem sentit malament pel que ens han fet.

Penso que ens els conflictes i en les baralles verbals que solem tenir només ens dediquem a criticar l’acte però poc ens centrem en el perquè ens hem sentit d’aquella manera. Tot cal ser analitzat per poder extraure conclusions. Només d’aquesta manera aconseguirem fer aquest art que ens anomena Aristòtil. 

LES MATEMÀTIQUES, LA LITERATURA I ELS TIPUS D'EXÀMENS - OPCIONAL 2

En la següent entrada vull comentar una altra frase que m’ha agradat molt i que està citada a l’article Un docente afecta emocionalment al niño, de Boris Cyrulnik. És la següent:

            “La literatura es poner la atención en el otro, intentar hacer comprender el otro, y con            las matemáticas el otro no existe”.

No vos podem imaginar la meva emoció en el moment que vaig llegir aquesta frase. Sempre havia odiat les matemàtiques, i només esperava que algú digues alguna cosa en contra per defensar el mateix. Potser el que he odiat és la manera en la que me les han ensenyat i el gran esforça inútil i ineficaç que vaig fer per aprovar-les i arribar al que he arribat fins ara.

Penso que a les aules només cal ensenyar les matemàtiques necessàries per la vida diària. Encara em plantejo perquè m’he tingut que memoritzar totes les fórmules de matemàtiques si mai m’han servit de res. Bé, pareix que m’he estic sortint una miqueta del tema.

Retornant al tema en qüestió, i és que crec que ens falta molta més formació en la lingüística. A vegades he pensat que potser podríem expressar les nostres emocions de forma molt més fàcil si fóssim més competents lingüísticament. Personalment, peno que em costa molt extraure les meves emocions, a vegades encara que ho vulgui fer, em sento amb vocabulari escàs per fer-ho tant amb català, com castellà com amb la meva llengua materna.

Així doncs, el llenguatge et permet pensar en tu, en els altres, en els nostres sentiments i emocions, com en els dels altres. En canvi a les matemàtiques només existeixen números, fórmules, etc., que només et permeten relacionar les neurones del teu cap.

Les matemàtiques també em recorden els exàmens tipo test, que també sempre m’han anat malament. També és un tipus d’examen que sempre he odiat. Es tracta d’un examen que avalua si l’alumne ha memoritzat o ha entès els conceptes que nosaltres ens han cridat l’atenció. Penso que com a mestre, el que m’ha d’interessar és si els alumnes han assolit els coneixements que m’havia establert i de quina manera. En un examen tipo test no es pot saber si un alumne ha assolit bé els coneixements i simplement ha encertar per casualitat, per sort o simplement perquè ha vist la opció del company del costat.

http://www.flickr.com/photos/tornasolados/6843395159/sizes/z/in/photolist-bqJbXH-bWipmC-bWiopb-bWipsw-bWio1w-bWio7Q-bWiokh-bWinUG-bWipxW-bWip8d-bWioXf-bWioRL-bWioGf-bWioAY-bWipgy-bWioMd-bWinQf-bWipbw-bWioef-bWip2N-bYaNrf-bvNcCL-aByP6W-aBy1pb-9hbWqU-89TRQk-9hbUkf-9h8Mw8-da8k3J-dAZ8Ua-dAZ6ii-cEhTX3-cLjQFw-cKBXdQ-cKBXvU-cLjTj9-8h9TKY-cLjPb5-c8ftrs-c8fh5h-e8Hbf5/

Per acabar vull dir que a un examen de desenvolupament pot ser ideal però ha d’estar ben plantejat. Ha de ser un examen que pugui visualitzar al mestre els coneixements que els alumnes han adquirit bé i que per tant han estat ben explicats, i els coneixements que pensa que ha de incidir més perquè els alumnes no els han adquirit bé. Cal ser un examen que demostri que el mestra ha aconseguit els seus objectius.

EL PAPER DELS PARES - OPCIONAL 1

En la següent entrada vull comentar una de les frases que m’han cridat l’atenció de Palacios: “los padres no inventan su papel de padres con cada nacimiento”.

Aquesta cita apareix en el seu article de La família y su papel en el desarrollo afectivo y social. La veritat que recomano llegir aquest article.

El que m’ha agradat d’aquesta frase és que uns pares per molts de fills que tinguin i per molt preparat que pensin que tenen el seu paper de pares i l’estil que volen dur a terme, es donaran compte que en tenir el fill tot canviarà. Encara que paregui mentida, el temperament de cada infant condiciona l’estil familiar i la relació amb els seus pares. Això ho he viscut jo mateixa. Som cinc germans, tenim els mateixos pares, i tots som conscients que la relació i l’educació que hem tingut dels nostres pares amb cadascú de nosaltres és molt diferent. Sempre penso que els pares milloren el seu parer d’educador amb els anys, amb l’experiència i, sobretot, quan més fills tenen.

http://www.flickr.com/photos/26853064@N00/3419250854/in/photolist-6d9y9W-6zq93c-6AepJw-6AerR9-6LvHVo-729WuN-7rmfNT-7Eqfvk-aNEbGz-b8CQcv-ekcRDD-aNR1ki-bpTZYh-aCqWRS-9gnZXT-7BoYsV-dbRSer-bUv4iY-dDRc3i-7Q3jMt-8zJkxF-dUjr79-8qqGP7-c6bSxm-c6bVdE-c6bYz1-c6c5EQ-c6bWAQ-c6bT6A-c6bXju-c6bSH5-c6c2Nw-c6bV4s-c6c735-c6bTMb-c6c7z7-c6bTeA-c6bYSb-c6c3bS-c6c3ww-c6bSXh-c6c2Vw-c6c4MS-c6bUcu-c6bWqU-c6bYfb-c6bX7Y-c6bSoA-c6bY1L-c6bTXy-c6bWaA

El mateix passa quan moltes famílies critiquen a altres per la manera en la que eduquen els seus fills. Potser tenen raó i la família no ho està fent de manera adequada, però també potser que l’únic que fa la família és adaptar-se al seu fill ficant-li els límits necessaris.

Penso que si una família funciona bé, on els pares mantenen una relació estable, i li transmeten aquesta imatge als fills, una família on el fill es senti bé, estimat, i, sobretot, molt important per als pares, els altres no tenen res a dir. Els vincles forts són els que ajudaran a crear un bona família. 

COMENTARI SER Y TENER - ESCOLA 4

En els últims dies de classe vam veure un documental. Es tracta de Ser y tenir. A continuació adjunto el vídeo per qui l’interessi veure’l. Només està la primera part, les altres les podreu visualitzar a youtube. 

En termes generals vull dir que en la següent entrada comentaré una miqueta el que es pot reflectir del vídeo en relació a l’actitud del mestres, el vincle que s’estableix entre els alumnes, la manera en la que el mestre gestiona el temps i l’espai i, finalment, la manera en la que treballa les emocions en el dia a dia.  

El vídeo tracta d’una escola rural en un poble de França. Es tracta d’un poble en el que les cases no estan gaire pròximes les unes de les altres, ja que cada dia passa un petit autobús que duu els nens cap a l’escola.

Començant per l’actitud del mestre he de dir que a vegades mostra una figura d’autoritat i altres es mostra afectiu amb els seus alumnes. Això ens transmet una imatge de mestre que compren els seus alumnes, els guia en el seu aprenentatge però no deixa que els infants s’obliden que la figura d’autoritat és ell. Un exemple clar, és quan el Yoyo li permet que acabarà l’activitat abans d’acabar el pati i el mestre en veure que no ha complert la seva promesa el deixa castigat. Ha fet bé en avisar-li que si no l’acabava es quedaria sense pati.

Hi ha tres aspectes que m’han agradat de la manera en la que treballa el mestre. En primer lloc, sempre fa que els alumnes comentin a la resta de la classe la seva producció, cosa que millora les seves habilitats comunicatives. En segon lloc, és el fet de donar-li sentit a tot el que ensenya i sobretot el perquè d’anar a l’escola. Apareix una escena que explica molt bé el que em refereixo i és quan li pregunta a en Yoyo la utilitat de l’escola, com també els beneficis que li aporta. En últim lloc, m’ha agradat que no només fan classe teòrica, sinó que han fet un taller de cuina com també una excursió al voltant de l’escola. Una proposta de millora en aquest sentit és que penso que el mestre aprofita molt poc la gran riquesa educativa que té al seu voltant: pastura, naturalesa, plantes, etc. Crec que hauria de fer moltes més activitats a l’exterior, però suposo que el temps fred, la pluja i la neu complica aquest fet. En la següent fatografia podeu observar el que em refereixo que hauria d'aprofitar més.

http://www.flickr.com/photos/12509341@N03/3241633983/sizes/z/in/photostream/

Altra cosa que penso que manca és el fet de poder tenir altres docents al teu entorn, compartir idees, projectes i altres aspectes. En aquest cas, hi ha una escena que mostra com el mestre prepara les seves activitats pel seu propi compte.

Respecte a la gestió del temps m’ha cridat l’atenció que un nen preguntava: és matí o tarda? Això significa que tenen una jordana escolar partida, cosa que no em pareix gaire bona pel fet que sigui una escolar rural. Seria molt millor fer classe únicament pels matins i per la tarda.

Pel que fa a la gestió de l’espai penso que és ideal: petits grups segons les edats. Això permet, com podem observar en el vídeo, que els nens desenvolupin una bona autonomia. Un exemple que ens demostra això és que mentre el mestre ajuda els infants més grans els petits s’ajuden entre ells, es fan les seves fotocopies o pengen les seves pròpies produccions. El vídeo també transmet que el mestre dedica una mica més de temps als majors que no els petits.

Nens de l'escola fent les seves pròpies fotocòpies

http://www.flickr.com/photos/mimiangelo/21164380/sizes/z/in/photostream/

Per tot el que hem comentat anteriorment cal dir que els vincles que es formen entre els infants són estables, cosa que no evita que hagin conflictes com les baralles que han hagut entre els més majors en el pati, o entre els petits per voler tancar la porta del col·legi. Aquests vincles es formen sobretot en els casos comentats anteriorment: quan s’ajuden els uns als altres. Encara que en altres casos succeeix el contrari. Em refereixo a la relació entre Yoyo i un dels seus companys. Un exemple és quan Yoyo pregunta als seus companys de taula (mentre el mestre estava ajudant els majors) que si eren amics seus, tots han contestat que sí excepte aquet últim comentat.

- Ets el meu amic?

- No

http://www.flickr.com/photos/mimiangelo/21487567/sizes/m/in/photostream/

Un aspecte que voldria comentar, a part del tema en qüestió, és la implicació de tota la família amb els seus fills. És un pena que avui en dia tots optin per mestres particulars. En aquest cas veiem com el pare, la mare, l’oncle, etc. Ajuden al nen, cosa que fa que els vincles entre ells es facin cada vegada més forts i forts.

Cal dir que el mestre té en compte les emocions, sobretot en les situacions més adequades. Així doncs, cada vegada que hi ha un conflicte fa els alumnes parlen al respecte mentre que ell actua com a mediador. Intenta doncs, que els alumnes extreguin tot el que pensen i, al mateix temps, ser conscients del que senten els seus companys.

A més, quan es dona compte que algun dels seus alumnes té problemes, parla amb ell de forma individual, deixant-lo desfogar-se, plorar i, sobretot, sentir-se escoltat. Això també ho fa per acomiadar-se dels majors que s’aniran a un altre centre, fent-los conscient que les coses canviaran, que el que havia estat fins ara una aula de 15 nenes de diferents edats, passarà a ser un gran centre amb centenars d’alumnes. Allí, no tindran una atenció tan individualitzada no coneixeran bé a tots els alumnes. Tot això ho comento pensant en la conversació d’acomiadament que tingué el mestre amb la noia tímida, que gairebé no parla ni a la classe ni a casa seva. Un cas vertaderament preocupant.

Per acabar, vull dir que em pareix bona la combinació que fa d’autoritat i afectivitat. es troba en el punt mig ja que no arriba a cap extrem dels dos. Potser el que mancaria, a banda de tots els aspectes comentats anteriorment, és el fet d’exterioritzar les pròpies emocions en gran grup, no només de forma individual. Penso que això els hi ajudaria molts sobretot en el desenvolupament de la empatia, aspecte primordial per a la vida en societat. 

PROPOSTA D'ACTIVITAT - ESCOLA 3

En la segënt entrada vull proposar una activitat que penso que és ideal per a treballar les emocions a les aules. La base la he agafat de l’activitat “Qui són?”. En veritat, a classe, la meva companya Felisa i jo, vam elegir dos: la mencionada i “Sense paraules”. Com que la meva companya ja ha explicat aquesta última aprofitaré per explicar la de “Qui són?”.

La veritat que la elegit perque penso que és una activitat que permet als nens conèixer les seves emocions enfront  a molts aspectes, conèixer les emocions dels altres i, sobretot la relació que hi ha tant entre les emocions dels diferents infants com les d’ells mateixos.

Com tots sabem les emocions són molt importants i per això mateix les hem de treballar a l’escola dia a dia. La següent proposta no es per treballar diariament sinó setmanalment o inclús mensaulment ja que en cas contrari els infants segurament es cansarien. Per tant, es convenient dur-la a terme amb altres activitats per treballar les emocions de forma diària.

Es tracta d’una activitat dirigida a infants d’entre 4 i 7 anys i participaran tots els infatns, la tutora, i si fos el cas, la mestra de suport. A més, al llarg del curs, seria interessant coordinar-se amb altres mestres d’altres cursos per dur a terme la mateixa activitat amb diferetns nens.

L’únic material que necessitarem serà una espècie de dos o tres daus grans. El nombre depèn del nombre de participants, seria ideal un per cada 6 persones, ja que en cada costat dels daus haurà representat un objecte, animal... que entre tots haurem dit el dia anterior. La/el mestra/e el que haurà de fer és apuntar-se i fer-se una llista de tots els objectes (o altres) del que els infants proposin. A continuació crearà els daus de manera que cada costat representi una d’aquests objectes. També es poden incloure d’altres que no haguin proposat els infants.

Els daus seran de cartró.

http://www.flickr.com/photos/lallimona/5731157067/sizes/z/in/photolist-9JrFjT-bFeQvg-9pdJnq-aCvCeL-9F5n6b-9F5CbS-dEr8e4-7yBp3E-7yxBax-7yxB3i-9mvr2b-8sM5U6-bT48be-8T4A8o-8sQ8L3-8sQ8DJ-838iEM-9xfanG-8G8hSh-8G54DT-dWcASt-8G8z4j-8G8uwo-8G58mP-8G56hK-8G8idQ-8G8zH1-8G5n5V-8G8ww1-8G8Ai5-8G5p4x-8G8iNq-8G5jr4-8G5mVM-8G8j79-dEwtDG-8G522X-8G5k4a-83bs6u-83mK23-83mJZC-83iBz2-83mJY3-7K7zvN-9HRexj-9HRgLQ-bCYztq-bRTgjZ-8L8hq5-asD2cj-ctjvbb/

Els objectius que m’he plantejat són els següents:

·         Comunicar, saber, expressar, reconèixer i interpretar les pròpies emocions i les dels altres. Millorar la competència comunicativa.

·         Conèixer-se a un mateix i els companys. Adquirir habilitats socioemocioals.

·         Millorar la quantitat i qualitat de les interaccions a l’aula.

·         Adquirir consciència emocional.

·         Reduir el fort egocentrisme present en aquestes edats a través dels diferents punts de vista que sorgeixin a l’aula.

L’activitat necessitarà com a mínim dues sessions. En la pimera el/la mestra proposarà als nens nombrar els objectes, activitats, hobbies, animals, etc. De tot el que els hi agrada o que no. Després d’això, la mestra s’encarregarà de crear els daus anteriorment mencionats, amb cartró i dibuixos aferats de paper.

La segona sessióes centrarà en l’activitat en si. El/la mestra farà que tots els alumnes s’asseguin a l’assemblea i d’un en un els farà tirar un dels daus. Ha de procurar que tots els alumnes tirin el dau almenys una vegada. A continuació, en veure la imatge que toqui, preguntarà a l’alumne que l’ha tirat els seus sentiments cap a aquest. Després els contratarà amb altres companys seus, i així contínuament.

Per acabar, penso que l’activitat permet als nens adonar-se’n que totes les persones són diferents i que els seus companys tenen gustos i sentiments diferents, cosa que hem pareix primordial a aquestes edats. Altre aspecte del qual es poden donar compte els alumnes és que un mateix objecte els pot donar diferents sentiments segons el moment, cosa que la mestra ho haurà de propociar. Per exemple, si un nen diu que li agrada molt la plutja, la mestra li preguntarà que si creu que li agradarà de la mateixa manera si ha d’estar tres dies baix la plutja.

EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ - ESCOLA 2

En aquesta entrada comentaré un text que el mestre va mostrar a classe. Imagineu que sou mestres i durant el període d’adaptació una mare us comenta el següent:

En primer lloc hauríem de definir el terme de període d’adaptació.  Es tracta de “el espacio de tiempo que transcurre desde que se produce la incorporación del niño/a al centro hasta que se encuentra plenamente integrado en él” (Núria Prat i Marisa del Río, 2010), citades per Estefanía Gómez Jiménez i Ana Orfila Pons (2011). En l’enllaç podreu accedir a la font d’on he extret aquesta definició.

Si llegim el text detingudament ens donem compte que es necessita una anàlisi de la situació per poder decidir respecte el tema en qüestió.

En primer lloc no sabem quants de temps ha estat l’infant en el període d’adaptació, si tres dies, una setmana o un mes. Tampoc coneixem la situació de la mare. En cas que hagués passat només uns quants dies, possiblement la mare treballa i no té molt de temps per dedicar a aquest període. En canvi si ha passat un mes, pot ser la mare sí te temps però no vol dedicar-li més temps a aquesta qüestió simplement pel poc interès. O viceversa.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la incomoditat de la mestra. A què es deguda? De veritat pensa que el nen hauria d’estar més temps en el període d’adaptació, o simplement no vol trencar amb la programació perquè vol seguir les normes del centre al peu de la lletra? Possiblement, tal com es va comentar a classe, la mestra és nova i li convé seguir les programacions per evitar qualsevol error que pugui cometre.

Davant d’aquest dubtes, el que hauríem de fer es estudiar detingudament la situació. Per una banda podríem dur a terme una entrevista amb la mare. D’allí cal intentar extreure diverses informacions: com es comporta el nen a casa des de que ve a l’escola, com es comporta abans de arribar i després d’anar-se’n, com reacciona si algú li parla d’escola, etc. Altres aspectes que hauríem d’intentar extreure es la causa que ha fet que la mare comenti que considera que el nen ja està suficientment adaptat. De veritat ho considera així? No vol implicar-se més per falta d’interès? Te poc temps i pensa que el pot aprofitar en altres coses? El treball no li permet faltar tants de dies?

Les entrevistes ens aporten gran riquesa de informació, incloent tant la informació verbla com la no-verbal.

http://www.flickr.com/photos/mauroandinor/8551770911/sizes/z/in/photolist-e2G4y4-8z7Cot-drGx46-drGFZA-eSA47G-eSA6j9-eSA8RE-eSoLeZ-9mdGDY-7Ee8cD-8WhbGA-bpsH3z-85DDqT-buNHJD-buNHJt-a5JCvr-9z19iD-eh7cck-ehcW33-8x2bGH-7NpDik-9XM4Bq-9XJbWM-9XJbPZ-9XJrbF-9XM4Lh-7EMThz-8gWpso-anf7q7-7zgmgA-8FtH3x-atwPzE-8FwUDf-8FtH9K-8FwUwQ-aUtUER-aUtUAR-8WbmGF-dBXZX2-9vJ8Q6-chkkw3-chkkDQ-chkkCf-chkkyU-chkkG5-chkkso-chkkD3-chkkqA-chkky9-chkkn7-chkkAw/

  Per altra banda, cal dur a terme una observació sistemàtica del comportament de l’infant: com es relaciona amb la mestra, altres adults, els seus companys, amb l’espai, el material, etc.

I en últim lloc, quina diferència hi ha entre el temps que el nen ha estat en període d’adaptació i el temps que està programat? La diferència és poca o exagerada.

Per acabar, dir que només en cas que tots aquests aspectes es clarifiquessin, es podria decidir si el nen ha de seguir en el període d’adaptació o ja es suficient. El que no podem permetre és que el nen es senti abandonat per part de la seva família, cal estar segurs que s’ha adaptat completament, ja que aquest període pot ser determinant per als següents anys que tingui que anar a l’escola. M’agradaria destacar que en la entrevista anterior hem de deixar clar a la família que els necessitem en tots els aspectes relacionats amb el seu fill, que ells saben molt més que nosaltres respecte el seu fill. 

COM PODRIA FUNCIONAR BÉ UNA ESCOLA? - ESCOLA 1

Amb aquesta entrada començo amb el tercer i últim bloc d’aquesta assignatura: l’escola. La veritat que em pareix molt complicat satisfer les necessitats emocionals de tots els infants d’una escola. Però això no significa que ho intentem i fem tot el que estigui en les nostres mans. A continuació exposaré la filosofia, els objectius i els models i motivacions que considero que són més adients per a que una escola pugui atendre les necessitats respecte les emocions dels infants.

En primer lloc mostro el quadre que el mestre ens va exposar un dia en la classe, on compara les característiques entre les guarderies, les escoles infantils i les cases dels nens:

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

FONT: CAMPUS EXTENS DE LA UIB DIGITAL, MONGE GANUZAS JOSE IGNACIO (2013)

A continuació penjo el mateix quadre però complert per nosaltres mateixes, és a dir, entre tota la classe:

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN		-Basada en la societat. -Centrada en la construcció de coneixement. -Prepara per a la vida.	-Centrada en el ne i en les seves necessitats.
OBJECTIUS		-Desenvolupament integral. -Prepara per a la vida. -Desenvolupar capacitats cognitives i emocionals	-Centrada en el nen. És autònoma i segura.
MODELS I MOTIVACIONS		-Constructivista. -Aprenentatge	-Escolta emocional.

En primer lloc, comentaré la filosofia. Penso que els professionals docents i el centre en general han de partir amb una idea clara: no esperar el mateix de tots, ni el mateix del mateix alumne.

Amb aquesta frase em refereixo a dues idees bàsiques. Per una banda, com tots sabem, els nens són completament diferents, tenen diferents qualitats, capacitats, habilitats, etc. Per això mateix hem de valorar tot el que fan, amb reforços verbals positius. I per l’altra banda, no podem esperar el mateix d’un mateix nen. És a dir, si un nen no ha entès bé el concepte que treballem a classe, no significa que li costa adquirir i entendre conceptes. Possiblement aquell dia no es trobava gaire bé perquè els seus pares s’han barallat, perquè no ha dormit bé, o simplement perquè la temàtica que tractem a classe no el motiva ni l’interessi. Amb altres paraules i de forma simple es tracta de NO ETIQUETAR. Dels nenes t’has d’esperar tot, ja que mai et deixaran de sorprendre.

Mai trobarem dues pedres idèntiques, el mateix passa amb les persones.

http://www.flickr.com/photos/agori/5547432721/sizes/z/in/photostream/

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és el tipus de societat que volem. Cal tenir present que el grup d’infants que tenim al davant seran la societat del futur. Algun serà metge, un altre mestre, un electricista i simplement un polític. La clau està en educar els nens de la manera que ens agradaria que sigui la societat: justícia, empatia, solidaritat, etc.

En segon lloc, comentaré els objectius. Per a mi l’objectiu principal és fer que el nen es valgui per si mateix, és a dir, que sigui autònom en totes les esferes de la seva vida. Poder afrontar qualsevol problema o situació que ens vagui sorgint en el nostre dia a dia. Els infants han de saber que els seus pares i els mestres o els amics i els companys no estaran sempre que els necessitin. I, a vegades, encara que estiguin no els podran ajudar.

Un altre objectiu que em pareix important és el que ha mencionat el mestre citat anteriorment: compensar. Em pareix imprescindible aquest objectiu però el veig molt complicat per no dir impossible. És veritat que l’escola ofereix molts d’aspectes que no troben en la teva llar, però en relació a les emocions ho veig molt complicat. Penso que les emocions són tan personals que compliquen el fet que els altres t’ajudin a superar-les. Per això és tan important dur a terme una escolta activa del que els hi passa als nostres alumnes. El que s’ha de quedar clar és que els seus problemes no els hi podem solucionar, simplement els podem acompanyar i guiar per poder afrontar-los.

En últim lloc, referent als models i motivacions, és el que he comentat anteriorment: escolta activa. Em pareix molt important aquest terme ja que ajudarà als infants ha sentir-se escoltats, acompanyats, i sobretot, el fet que algú s’ha interessat per la seva situació. Això ajudarà que els nens facin el mateix amb altres persones del seu voltant en el seu futur. Respecte a les motivacions penso que en les situacions en les que un alumne tingui problemes personals, si és possible, implicar a tota la classe. Un exemple seria asseure’ns tots en l’assemblea i comentar tot el que li passa al company, demanar a l’infant com es sent, les opinions dels company, preguntar als companys com pensen que es sentirien si estiguessin en la mateixa situació i, entre tots, intentar buscar la manera més eficaç per poder afrontar la situació. 

En conclusió, i per acabar amb aquesta entrada penso que, tal com he comentat anteriorment, que les emocions són un aspecte molt complicat i la ciència d’aquest àmbit li falta molt per descobrir. Nosaltres el que hem de fer és acompanyar els nostres alumnes, crear d’ells nens autònoms en la seva vida, empàtics i solidaris. I és aquest el model que el centre escolar en general ha de transmetre als infants.  

La diversitat de les emocions es pot relacionar amb la infinitat de games de colors.

http://www.flickr.com/photos/aguslepe/4714645004/sizes/z/in/photolist-8bBMGQ-7xXjFg-8PJP2r-9dPui7-7yBeCR-9DF1st-8dH8tE-bE4pos-7J6yTb-daaVJz-8PJNQ6-8PJNwn-8oA6vJ-dx1M4J-djofBT-7RYmeN-e9XaDE-euRGGE-8SiMCU-8SiMA1-8SiMBJ-9m5ZwE-c4oqrL-8JQ74D-8SiNGG-bTnGMB-dEiXkD-dDFLik-bQEb5g-98LerL-8XDG8i-atJWHV-d39mU7/