Les setmanes passen i passen i nosaltres avancem poc a poc. Ens donarà temps a fer-ho i acabar-ho tot?
Recordeu l’estancada que us vaig comentar en l’entrada anterior? En la que teníem problemes per retallar la base d’una cançó? Doncs la vam solucionar, seleccionat únicament una part de la base, sense agafar dos parts i intentar ajuntar-les. D’aquesta manera el problema quedava resolt. Vam acabar de crear la lletra de la cançó i la veritat que és una de les millors. La base és la següent:
En la classe que vam fer a Santa Maria vam
parlar dels materials que usaríem per als diferents monstres que tenim. Sorgiren
alguns com són esponges, teles de diferents colors, formes fetes amb filferro o
amb paper matxé, mitjons, mocadors, etc. A partir d’aquell dia tots els
monstres van quedar dissenyats, encara que no eren fixos ni teníem tots els
materials clars, almenys teníem una visió general de com seria cada monstre.
El pròxim dia que vam quedar decidir crear la
cançó de la entrada del món dels monstres, en la que tenim la intenció de fer
cantar els tres monstres “bons” i les dues nenes. Felisa va proposar la
cinquena simfonia de Beethoven. Ens va parèixer bé però la cançó era massa
ràpida. Així que vam cercar una que fos més lenta. Perfecte! Vam trobar una que
només era piano. Ens va agradar i vam crear la cançó en base a aquesta música. Així
doncs, una tarda vam quedar la meitat del grup per crear la cançó que ja estava
començada, però en arribar a una part de la cançó ens vam bloquejar altra
vegada. Havia un tros de música massa ràpida i no trobàvem la lletra perfecta
per a que quedi bé. En desesperar-nos ho vam deixar fins a parlar amb la resta
del grup.
El curiós és que quan van escoltar la música,
dues components del grup que no estaven el dia anterior van acabar de crear
aquell tros amb una simple paraula. És clar, no fa falta que el ritme tingui paraula
per paraula, sinó que amb una simple paraula es podia fer el ritme de la cançó.
Com us podeu imaginar, les que havíem estat trencant-nos el cap el dia anterior
ens vam quedar bocabadades, sorpreses, però també, satisfetes. A continuació deixo la base de piano que vam trobar:
Aquell mateix dia vam crear una cançó més: la del gos que es decideix a ajudar buscar el sol amb el seu olfacte i que comença a parlar dins el món dels monstres. Bé, aquesta cançó ens va encantar a totes i estam segures que serà la preferida per als nens. Es tractava d’una música swing molt moguda, per la qual cosa vam decidir fer una petita coreografia en la que entre els nens i els monstres fèiem moviments semblants als instruments que s’escoltaven en la música. Encara teníem que treballar més aquesta part del ball, però també havíem pensat en fer instruments de cartró que acompanyarien els monstres “bons” al ritme de la música. La base és la següent:
I arribem a la cançó final! Com que teníem varis ordinadors vam estar buscant diferents cançons per composar la lletra. En veure que no arribàvem a un acord, vam fer una llista de diferents propostes que vam anar votant entre totes. La base guanyadora va ser la de ABBA, Dancing Queen. Seleccionada!
Al dia següent vam fer la lletra: basada en
com tornàvem el sol al seu lloc. La cançó anirà acompanyada d’una coreografia. Ens
posarem en fila i ens passarem el Sol, de manera que tots el toquem. Es suposa
que m’aixecaran a mi per penjar el Sol al seu lloc. Els hi he dit que en pujarà
estic molt insegura i que cada vegada que ho fèiem casi em caic. Na Maria va
proposar que fonies els peus de les meves amigues en comptes de que elles em fiquen
les mans per a que jo pugui trepitjant-les. La veritat que aquest aspecte
encara no el tenim clar. Esperem que amb els dies millori o, almenys, trobem
millors solucions. A continuació podeu escoltar la base seleccionada:
A la
classe d’aquella setmana per la tarda va sorgir la disfressa d’un dels monstres
“dolents”, el de la Nerea. Ella havia dut dues camisetes amb màniga llarga i
molt amples. La Anabel li va proposar que es fiques i que l’altra la uses de
calçons, i així ho va fer: un monstre redó. Només teníem que unir les dues
parts de les camisetes. A la que estava en la part superior li vam ficar
filferro per aparentar que el monstre era molt més gord. La idea va ser un
èxit. Aquell monstre ja gairebé estava fet.
Aquell mateix dia vam dibuixar i
retallar amb cartró herbes, flors, l’arbre i un núvol. A continuació na Carmen (la
mestra d’aquesta assignatura, juntament amb en Toni) ens va donar amablement
una cola i la de idea de forrar amb aquesta totes les peces que havíem creat,
amb la intenció de fer-les més rígides i dures. Ho vam provar amb el arbre
fent-li relleu amb el periòdic i també amb les flors: el resultat també va ser
un èxit.
Al dia següent teníem que
assajar amb el Toni per primera vegada. Faltaven tres components del grup però
ho vam fer. El resultat va ser un desastre. És clar, ens havíem dedicat a crear
les lletres, dissenyar el vestuari i l’escenari i mai havíem assajat. El Toni
ens va dir que encara ens faltava molta feina per fer-ho bé, que canviéssim la
cançó de Beethoven per una orquestra i que havíem d’incloure una cançó més per
al final.
Bé. Que hem d’assajar una mica
més, em pareix obvi. La proposta que hem de canviar la cançó de Beethoven és
acceptable. Però crear ara una cançó nova, després del que ens va costar fer i
elegir la base de la que nosaltres consideràvem “última”? La veritat que la
situació era una mica estressant. Toca pensar altra vegada, com seguir cap
endavant...
CONTINUARÀ…
